Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Campana, La -himne-

1 Resposta

(Catalunya, 1842)

Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.

Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).

Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.

Campabadal i Calvet, Josep

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 16 juliol 1849 – Cartago, Costa Rica, 22 juny 1905)

Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago.

Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc.

Camó i Alsina, Enric

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 17 setembre 1842 – Pamplona, Navarra, 28 febrer 1903)

Compositor. Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense.

És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.

Cabané i Pibernat, Adolf

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 gener 1911 – Barcelona, 1 setembre 1993)

Músic, compositor i director. Dirigí l’Orfeó i l’Escola de Música de Sabadell.

Autor de música coral i de sardanes.

Buxó i Pujadas, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.

Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.

És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).

Buscarons i Pastells, Lluís

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)

Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.

Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).

Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.

Burgès i Juanico, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 16 gener 1874 – 3 novembre 1945)

Compositor i director d’orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l’Escola Musical Internacional Burgès, d’on fou professor.

Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.

Bruguera i Moreras, Joan Baptista

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Compositor i teòric musical.

Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765.

Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l’obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere.

Bruguera i Codina, Bonaventura

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)

Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.

És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.

Brudieu, Joan

1 Resposta

(diòcesi de Llemotges, França, 1520 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1591)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78).

És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes… (1585), dedicada al duc de Savoia amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, conté quinze madrigals a quatre veus i uns Goigs de Nostra Dona, de tres a sis veus (1585). Quatre d’aquests madrigals tenen text català i dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc.

També se n’ha conservat una missa de difunts a quatre veus, que és l’única obra catalana d’aquest gènere del segle XVI d’autor conegut.

La seva escriptura contrapuntística expressa una forta emotivitat. La seva llibertat d’estil el vinculen més als músics renaixentistes francesos que no pas a l’escola romana.