Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Fletxa, Mateu (II)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1530 – la Portella, Berguedà, 20 febrer 1604)

(dit el Jove)  Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l’orde carmelità el 1552 a la província de València.

Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l’emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581.

En morir Maximilià, l’emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d’abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial.

A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d’Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d’Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita.

El 1599 Felip III de Catalunya el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.

Fletxa, Mateu (I)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)

(dit el Vell)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.

La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.

Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.

Ferrés i Musolas, Ramon

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)

Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.

Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).

Ferreras i Escarràs, Pere Pasqual

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, juny 1849)

Compositor i frare mercenari.

De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’església de la Mercè de Barcelona el 1814, on fundà un cor infantil que havia de formar músics excel·lents.

Entre les seves obres destaquen els drames musicals bíblics El sacrifici d’Isaac i El fill pròdig.

Ferrer i Oller, Mateu

2 Respostes

(Barcelona, 24 febrer 1788 – 4 gener 1864)

Organista, director d’orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l’any 1830.

Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Baltasar Simó Saldoni, Nicolau Manent, Rovira i Francesc Porcell.

De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla.

Fou un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla.

Ferrer i Esteve, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 13 març 1835 – Barcelona, 7 març 1916)

Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà.

El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista.

És autor d’obres per a guitarra.

Ferrer i Domènech, Lluís

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)

Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.

Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.

Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).

L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech  (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934)  Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).

Ferrer i de Manresa, Melcior de

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)

Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.

Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.

Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.

Ferrer i Amer, Joaquim

Deixa un comentari

(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)

Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.

Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.

De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.