(Barcelona, 1775 – 1824)
Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial.
Compongué diferents misses, salms i motets.
(Augusta, Sicília, Itàlia, 20 març 1680 – Madrid, 1757)
Compositor. Cridat a Barcelona a la cort del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, hi representà Dafni i es féu amic de Caldara; junts passaren a Viena al servei de Carles, ara emperador (1711).
(Catalunya, segle XVI)
Compositor. Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
Hom n’ha conservat un benedicamus i un magnificat, a quatre veus.
(Catalunya, segle XV)
Compositor. Vers el 1474 era mestre de capella de la catedral de Girona.
De la seva obra s’ha conservat un sanctus, un benedictus, a tres veus, i el motet Improperium expectavit, a quatre veus.
Pere Antoni Comte (Vic, Osona, segle XVIII – 1818) Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d’un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII de Borbó.
Rafael Comte (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Després d’haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnificats i nadales.
Alfons Comas (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.
Bernat Comas (Catalunya, segle XVIII) Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.
Vicent Comas (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894) Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.
(Catalunya, segle XVI)
Compositor. Mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí temporalment, i més tard succeí, Joan Brudieu, i de les catedrals de Tarragona i Solsona.
Compongué motets a quatre veus, d’una qualitat notable.
Gregori Codina (Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1679) Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.
Joan Codina (Barcelona, 1823 – segle XIX) Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d’altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.
Joan Francesc Codina (Barcelona, segle XVII) Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l’obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.
(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)
Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.
Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.
(Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 15 juliol 1861)
Intèrpret de figle i compositor. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat.
Dades dels Països Catalans 