Arxiu d'etiquetes: Centelles

Carrer de les Falgueres, el

3 Respostes

(Centelles, Osona)

(o Carrer dels Carbasons)  Veïnat, al sud-est de la vila.

Carrer de les Comtesses, el

1 Resposta

(Centelles, Osona)

Veïnat, sota el pla de la Garga, al límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles.

Comes -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.

Cerdà de la Garga, el

3 Respostes

(Centelles, Osona)

Masia i veïnat, al pla de la Garga, damunt el sector septentrional dels cingles de Bertí, anomenat el cingle del Cerdà.

Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)

Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).

És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).

Badosa i Salvans, Ramon

Deixa un comentari

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1916 – Centelles, Osona, 2000)

Dramaturg. Participa de l’estil dels drames naturalistes.

Ha estrenat, entre altres obres, Víctor Estruc, Gent de mar, Quan es perd el camí.

Garga, pla de la

10 Respostes

(Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona)

Replà d’erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l’est.

És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca.

Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes.

Costa-Amic, Bartomeu

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, agost 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 gener 2002)

Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica.

Financia a Mèxic, on fundà una empresa editorial, la publicació d’un nombre important de llibres en català.

Centelles, Fermí de

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)

Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.

Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.

És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).

En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.

Cerdà i Sunyer, Ildefons

13 Respostes

(el Cerdà de la Garga, Centelles, Osona, 23 desembre 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 agost 1876)

Enginyer, urbanista i polític. Estudià llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia establert la seva família. Posteriorment estudià matemàtiques i arquitectura a Barcelona. L’any 1835 es traslladà a Madrid, on estudià a l’escola d’enginyers de camins al mateix temps que iniciava la seva carrera política. Allistat en la Milícia Nacional, arribà a ésser tinent d’un companyia de granaders, i com a enginyer de l’estat fou destinat successivament a les províncies de Terol, Tarragona, Girona i Barcelona.

L’any 1848 demanà la baixa i s’establí definitivament a Barcelona, on es relacionà amb els nuclis del socialisme utòpic. Membre del partit progressista, fou diputat a corts (1850) i comandant de batalló de la Milícia Nacional (1854-56). Posteriorment entrà en el federalisme i fou vicepresident de la diputació de Barcelona (1873-74).

Des del punt de vista urbanístic, la seva aportació fonamental fou el pla Cerdà d’urbanització de tot el pla de Barcelona, el qual només es portà en part a la pràctica, mantenint tanmateix, i encara en l’actualitat, una ordenació per illes que el qualifica com un dels projectes urbanístics més moderns.

Una altra aportació important de Cerdà en aquest camp fou la Teoría general de la urbanización y ensanche de Barcelona (Madrid, 1867), obra que es publicà sota el patrocini del govern espanyol. Consta de dos volums; el primer d’ells és un estudi detallat dels diferents tipus d’assentaments que l’home ha efectuat al llarg de la història; en el segon, Cerdà realitzà una monografia sobre la classe obrera de Barcelona amb dades estadístiques de gran interès. L’autor tenia projectat un tercer volum, en el qual es proposava d’ajustar les seves teories al cas concret de Barcelona.