Arxiu d'etiquetes: Centelles

Cerdà i Sunyer, Ildefons

13 Respostes

(el Cerdà de la Garga, Centelles, Osona, 23 desembre 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 agost 1876)

Enginyer, urbanista i polític. Estudià llatí i filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia establert la seva família. Posteriorment estudià matemàtiques i arquitectura a Barcelona. L’any 1835 es traslladà a Madrid, on estudià a l’escola d’enginyers de camins al mateix temps que iniciava la seva carrera política. Allistat en la Milícia Nacional, arribà a ésser tinent d’un companyia de granaders, i com a enginyer de l’estat fou destinat successivament a les províncies de Terol, Tarragona, Girona i Barcelona.

L’any 1848 demanà la baixa i s’establí definitivament a Barcelona, on es relacionà amb els nuclis del socialisme utòpic. Membre del partit progressista, fou diputat a corts (1850) i comandant de batalló de la Milícia Nacional (1854-56). Posteriorment entrà en el federalisme i fou vicepresident de la diputació de Barcelona (1873-74).

Des del punt de vista urbanístic, la seva aportació fonamental fou el pla Cerdà d’urbanització de tot el pla de Barcelona, el qual només es portà en part a la pràctica, mantenint tanmateix, i encara en l’actualitat, una ordenació per illes que el qualifica com un dels projectes urbanístics més moderns.

Una altra aportació important de Cerdà en aquest camp fou la Teoría general de la urbanización y ensanche de Barcelona (Madrid, 1867), obra que es publicà sota el patrocini del govern espanyol. Consta de dos volums; el primer d’ells és un estudi detallat dels diferents tipus d’assentaments que l’home ha efectuat al llarg de la història; en el segon, Cerdà realitzà una monografia sobre la classe obrera de Barcelona amb dades estadístiques de gran interès. L’autor tenia projectat un tercer volum, en el qual es proposava d’ajustar les seves teories al cas concret de Barcelona.

Centelles (Osona)

36 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,18 km2, 496 m alt, 7.410 hab (2016)

0osona

(ant: Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles)  Situat a l’extrem sud de la plana de Vic, a la conca alta del Congost i al peu del Collsuspina. El relleu és accidentat a l’est i a l’oest i cobert de boscos de pins i alzines.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre l’agricultura de secà (blat, blat de moro i patates), la ramaderia (porcí i aviram), la indústria, molt diversificada (tèxtil, adoberia, construcció i alimentària), i el comerç. Pedreres calcàries en explotació. Important mercat de tòfones. També és un centre d’estiueig, amb torres i xalets. Àrea comercial de Vic.

La vila es desenvolupà durant l’edat mitjana i prengué una típica forma allargassada (conserva una porta de les antigues muralles); hi destaquen l’antic palau dels comtes del Castell de Centelles, a la plaça Major, i l’església parroquial de Santa Coloma és esmentada ja el 898 dins el terme del castell de Centelles, i refeta el 1711, té una notable capella del segle XVI.

Dins el terme hi ha els veïnats del Carrer de les Falgueres, el Carrer de les Comtesses, la Llavina i el Cerdà de la Garga, diverses urbanitzacions i les ruïnes de l’església de Santa Magdalena de Vilarestau i l’antiga ermita romànica de Sant Pau de Gémenes, així com la fageda residual de Sauva Negra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Carrera i Pujal, Jaume

Deixa un comentari

(Centelles, Osona, 1895 – Barcelona, 8 gener 1961)

Historiador i periodista. Fou redactor de “La Veu de Catalunya” i director de “Cataluña Marítima” i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona. Dedicat als estudis moderns i contemporanis, la seva obra aporta molts materials, però hi ha vacil·lacions de mètode i de rigor.

Entre altres treballs publicà Historia de la economia española (1943-47), Historia política y económica de Cataluña. Siglos XVI, XVII y XVIII (1945-48), Historia política de Cataluña en el siglo XIX (1957), La economía de Cataluña en el siglo XIX (1961) i La Lonja del Mar y los Cuerpos de Comercio de Barcelona (1953).

Havia publicat també obres d’historiografia local: La vila de Castellterçol (1948), La Barcelona del segle XVIII (1951), i de caràcter polític: La protecció de les minories nacionals (1923) i Per un ordre polític i econòmic (1935).

Barnils i Giol, Pere

3 Respostes

(Centelles, Osona, 20 novembre 1882 – Barcelona, 30 gener 1933)

Filòleg i foneticista. Pensionat per la diputació de Barcelona, estudià filologia romànica a la universitat de Halle, on seguí els cursos de Schäell i Suchier, i a París, on s’especialitzà en fonètica experimental.

Dedicat a la investigació del català i als estudis de dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d’Alacant (1913). Durant sis anys s’encarregà d’aplegar materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana.

Fou director del Laboratori de Fonètica de Barcelona, on va aplicar per primera vegada els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'”Estudis Fonètics”, que constituí un dels números del “Butlletí de Dialectologia Catalana”. Col·laborà en la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i fou director tècnic de l’Escola Municipal de Sordmuts.

Dirigí les revistes “Estudis Fonètics”, “La Paraula” i “El Parlar” i publicà nombrosos estudis de fonètica i de dialectologia, l’obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).