Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Janer i Bertran, Fèlix

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 1781 – Guadalajara, Castella, 2 desembre 1865)

Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805.

Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l’Escola de Barcelona i de Madrid.

Exercí l’ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles.

Fou director i degà de l’Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21).

Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844).

Hortolà, Cosme Damià

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1493 – Vilabertran, Alt Empordà, 3 febrer 1568)

Teòleg, hel·lenista i hebraista. Format a Girona, Alcalá de Henares, París i Bolonya, on es doctorà en teologia i en dret canònic (1528). Retornat a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, va ésser catedràtic de filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) i rector de la Universitat de Barcelona, de la qual es considerat el restaurador.

El 1560 assistí al concili de Trent, i en tornar, es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat.

Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits. Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic: In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona 1583, Venècia 1585).

Hysern i Molleras, Joaquim

2 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 4 maig 1804 – Madrid, 14 març 1883)

Metge. Estudià al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, d’on fou professor.

A Madrid fou catedràtic del Colegio de San Carlos (1830), on introduí l’estudi racional de la fisiologia, i des del 1838 ensenyà fisiologia comparada a l’Ateneo. Fou conseller i inspector general d’instrucció de l’estat.

Instal·là un observatori astronòmic i féu importants observacions meteorològiques. Fou un entusiasta propagador de l’homeopatia.

Publicà, entre altres obres, La filosofía médica reinante (1848).

Hernández i Pijuan, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1931 – 28 desembre 2005)

Pintor. Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59).

El 1956 s’integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s’inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d’una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment).

Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l’expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l’art minimalista.

A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona,

Gurt i Esparraguera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1951 – )

Arqueòleg i numismàtic. Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona.

S’ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica. Des del 1987, a més, inicià una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona.

Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia (Burgos).

Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación monetaria en la ciudad de Clunia (1985) i Le trésor d’Eauze. Bijoux et monnaies du IIIe s. Après J.-C. (1992, en col·laboració). Fou col·laborador de la Encyclopaedia of Early Christian Art.

Guix i Ferreres, Josep Maria

Deixa un comentari

(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)

Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.

Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.

Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.

Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).

Guinovart i Rubiella, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)

Compositor. Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).

Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).

Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.

Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.

Guim, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 – Besançon, França, 1882)

Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França.

Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú.

Guillamet i Coma, Ramon

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Barcelona, 14 abril 1926)

Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona.

El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona.

En aquesta diòcesi era successor d’Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.

Gubern i Garriga-Nogués, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 8 agost 1934 – )

Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.

És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).

Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb Jordi Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).