Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Consell Criminal de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1599 – 1716)

Denominació que rebé la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria.

Entenia en afers criminals i administratius, i, després, del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats. En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent.

Fou abolit pel decret de Nova Planta.

Consell Consultiu de la Generalitat

4 Respostes

(Catalunya, 25 febrer 1981 – febrer 2009)

Òrgan d’assessorament de la Generalitat de Catalunya per dictaminar l’adequació a l’Estatut dels projectes de llei del Parlament i per interposar recursos d’inconstitucionalitat per part de la mateixa Generalitat, segons el text estatuari del 1979.

Creat pel llei del Parlament, estava format per set membres juristes (cinc d’elegits pel Parlament i dos pel govern), que n’elegien el president, que és la tercera autoritat institucional de Catalunya.

El 2009 fou substituït pel Consell de Garanties Estatutàries.

Conferència Episcopal Tarraconense

10 Respostes

(Catalunya, 1969 – )

(CET)  Organisme. Integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, que té la missió d’estudiar els problemes comuns a les vuit diòcesis catalanes i coordinar-ne les activitats pastorals. N’és president l’arquebisbe de Tarragona.

Els seus principals organismes vinculats són: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, Centre d’Estudis Pastorals, secretariats interdiocesans, Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, comissions de liturgia al català, i Comitè Interdiocesà de Caritas. Hi ha també comissions mixtes amb la Generalitat de Catalunya.

Entre els seus documents publicats destaquen: El pluralisme en la comunió eclesial (1972), Misteri pasqual i acció alliberadora (1974), Perspectiva cristiana de l’amor i de la sexualitat (1975), L’atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992).

Enllaç: Conferència Episcopal Tarraconense

Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, maig 1980 – 1987)

(CSTC)  Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d’origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d’origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria.

Posteriorment, s’hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya (CSC).

Enllaç: Confederació Sindical de Catalunya

Confederació Regional del Treball de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, octubre 1910 – 1939)

(CRTC)  Organització obrera. Reuní els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya. No pogué actuar públicament fins el 1914. Un comitè regional, amb Salvador Seguí com a secretari general, organitzà el congrés de Sants (1918), amb delegats de 73.860 afiliats. Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats.

En 1919-23 hagué d’afrontar una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre de 1920, n’afectà greument el funcionament. Celebrà un segon congrés a Lleida (juny-juliol 1923), essent-ne secretari Roigé.

Sota la Dictadura de Primo de Rivera, aconseguí de mantenir, malgrat la il·legalitat, un comitè regional resident primerament a Mataró, després a Sabadell i finalment a Badalona, que el 1930 passà a Barcelona.

Reorganitzada, aviat arribà a uns 380.000 adherits (octubre 1931). Durant la guerra civil el seu secretari fou J.J. Domènech; en el ple de Barcelona havien estat representats 163 sindicats, 31 federacions i 360.977 afiliats.

Des del 1915 el seu òrgan de premsa fou “Solidaridad Obrera”.

Concert Econòmic, campanya del

Deixa un comentari

(Catalunya, 1898 – 1899)

Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’estat espanyol similar al del País Basc.

S’hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals.

L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.

comuns catalans

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1716)

Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa.

Al Principat, els comuns foren presents a l’Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I el Conqueridor i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283.

En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya

10 Respostes

(Catalunya, 21 juliol 1936 – 27 setembre 1936)

Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d’exercir el poder real al Principat després del fracàs de l’aixecament militar del 19 de juliol. Jaume Miravitlles fou el secretari del Comitè.

Fou compost per tres representants d’ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana Republicana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat.

Les tasques principals foren les de guerra, d’organització de les milícies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda.

Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d’Espanya i l’oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d’incorporar-se al govern (27 setembre 1936) i així es dissolgué el Comitè.

Comitè d’Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions

Deixa un comentari

(Catalunya, 1997 – )

Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.

És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.

El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.

Comitè Central de Proveïments

Deixa un comentari

(Catalunya, 1936 – 17 octubre 1936)

Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front.

La creació del Departament de Proveïments, el 6 d’octubre de 1936, n’implicà la dissolució.