(Catalunya, 1916 – 1923)
Centre d’investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils.
Publicà el primer número de la que havia d’ésser una sèrie titulada “Estudis Fonètics”; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers.
Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, 1925)
Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.
El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.
Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.
(Catalunya, 12 juliol 1937 – 28 desembre 1937)
Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM).
Editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes.
(Catalunya, 1991 – )
(JMC) Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.
Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.
Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.
(Catalunya, 12 juliol 1961 – )
(JAEC) Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’ajut de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Ómnium Cultural.
Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català.
Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l’ensenyament d’adults.
(Catalunya, 1906)
Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l’escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu.
En aquest cas, tracta la temàtica de l’heroi i la natura o l’individu i la massa; Josafat prové d’una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.
(Catalunya, 1972 – )
(JIF) Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.
El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).
En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.
En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.
La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.
Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
(Barcelona, 20 febrer 1393 – )
Concurs literari instaurat per Joan I el Caçador, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d’Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat.
Martí I l’Humà la restaurà (1 maig 1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I d’Antequera confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors.
Són poques, i sovint dubtoses, les poesies conservades.
Interromputs aquests certàmens al segle XV i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d’Or).
(Catalunya, 1486)
Cançoner recopilat pel notari Narcís Gual, conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar.
(Catalunya, després 1389)
Novel·la històrica anònima, de tema oriental. Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l’esment de certs personatges reals.
Té com a protagonistes personatges de l’imperi otomà de la darreria del segle XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l’estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català.
Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d’elements fabulosos precedents de les Mil i una nits.
Dades dels Països Catalans 