(Catalunya, 1927 – 1939)
Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca.
El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s’uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies.
El 1936 s’unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya.
(Catalunya, 1915 – 1922)
Col·lecció popular dels coneixements indispensables.
Publicada pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, i dirigida per Eugeni d’Ors.
Hi col·laboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers.
Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics.
(Catalunya, 1992 – 1995)
Col·lecció de monografies. Editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Recull la publicació d’alguns dels jaciments (d’època prehistòrica a medieval) excavats els darrers anys a Catalunya.
Ha publicat un total de 17 volums.
(Catalunya, 1815)
Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del segle XIX.
Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d’El Escorial i de les reials de Madrid.
Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d’Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l’erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d’Astorga, i fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana.
Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Coromines redactà un Suplemento…, publicat a Burgos el 1849.
És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.
(Catalunya, segle X)
Nom donat a les Genealogies de Roda, quan hom creia que el còdex que les contenia procedia del priorat de Santa Maria de Meià, perquè havia estat en poder del seu prior, Manuel Abad y Lasierra, vers la fi del segle XVIII.
(Catalunya, segle XIX)
Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita.
El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al segle X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana.
Les dades de Parassols són confusionàries (l’Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.
(Catalunya, 1952 – 1963)
Personatge central dels dotze volums d’El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter.
De fet, és com un desdoblament de l’autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929).
(Catalunya, 24 novembre 1894)
Drama en prosa d’Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana.
Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l’impuls carnal.
L’obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l’anglès i a l’italià, entre altres llengües.
(Catalunya, març 1928)
Manifest literari avantguardista.
Signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrés i a la tècnica.
Suscità nombroses controvèrsies.
(Catalunya, segle XX)
Personatge principal de Terra baixa d’Àngel Guimerà.
Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya.
Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular.
Dades dels Països Catalans 