Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Campana, La -himne-

1 Resposta

(Catalunya, 1842)

Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.

Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).

Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.

Calendari dels Pagesos

1 Resposta

(Catalunya, 1861 – )

Publicació anual. Editada primer per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, com a Calendari del Pagès.

Tingué gran influència perquè durant molts anys fou gairebé l’única revista catalana que arribava a la pagesia i que, per tant, ajudà a conservar, al camp, el costum de llegir en català.

D’ençà de l’any 1940 es publicà en castellà, però a partir del 1975 ja es tornà a publicar totalment en català.

En els seus números informa, mes per mes, dels treballs i de les noves tècniques agrícoles, i recull les dades d’interès per al treball del camp, les disposicions legals que l’afecten i textos literaris de tema rural.

Enllaç:  Calendari dels Pagesos

Calendari Català

10 Respostes

(Catalunya, 1865 – 1882)

Publicació anual. Fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz. Fou una de les més reeixides i representatives de les inquietuds del moviment de la Renaixença.

Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records, sobre la vida literària de l’any transcorregut. La resta eren col·laboracions literàries en vers i en prosa.

Hi col·laboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors.

Calaix de Sastre

3 Respostes

(Catalunya, 1769 – 1816)

Extens dietari escrit en català per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents.

Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu.

En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps.

N’hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 3 maig 1931 – gener 1939)

Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.

Sortí irregularment; en una primera etapa (3 maig 1931 – 25 gener 1933) portà el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya”; en una segona (19 desembre 1933 – agost 1936), el de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i tingué una periodicitat diària; en la 26 d’agost de 1936 al gener de 1939, prengué el nom de “Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya” i, segons l’Estatut d’Autonomia del 1979, el de “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.

bon caçador, El

Deixa un comentari

(Catalunya)

Cançó popular, una de les més conegudes arreu del país. Hom n’ha recollit moltes variants.

L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars (Quinquagèsima de Merlès, Berguedà).

Blandín de Cornualla

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.

Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.

La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.

Blancafort -personatge-

Deixa un comentari

(Catalunya)

Personatge femení del cançoner popular català. La cançó de Blancafort és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals.

Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa.

És una de les peces més originals del folklore musical català.

Biblioteques Populars

2 Respostes

(Catalunya, 1915 – )

Xarxa de biblioteques. Creades per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, i que daten, les més antigues, de l’any 1918 (Valls).

En dissoldre’s la Mancomunitat (1925), la seva tasca fou continuada per la Diputació Provincial de Barcelona fins que, el 1931, la Generalitat de Catalunya elaborà un pla per a la creació de biblioteques a totes les poblacions de Catalunya de més de 6.000 habitants (amb biblioteques filials i lots circulants), i als barris de Barcelona, una a cada districte, que no es pogué complir per culpa de la guerra civil (el 1932 n’hi havia només 26).

El 1940, el servei tornà a dependre de la Diputació Provincial. El Servicio Nacional de Lectura, en conveni amb les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, mantenia unes 90 biblioteques, traspassades a la Generalitat l’any 1979.

Des del 1982 la central de Biblioteques Populars, que depenia de la Biblioteca de Catalunya, constitueix un servei autònom. D’altra banda, hi ha diverses caixes d’estalvis que han creat biblioteques populars.

Bibliografia Nacional de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1979 – )

Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC.

Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994.

D’aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n’ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l’Institut Català de Bibliografia.