(Catalunya, segle XVII)
Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És autor de Vida de varios monjes ilustres en santidad o letras de l’esmentat monestir.
Galceran i de Gálvez, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Galceran -varis bio-
Galceran (Mataró, Maresme, segle XVI) Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).
Antoni Galceran (Catalunya, segle XIX – 1888) Actor dramàtic notable.
Carles Galceran (Barcelona, 1858 – segle XIX) Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.
Josep Galceran (Catalunya, segle XIX) Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.
Galbors -senyora Tortosa-
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon II de Montcada.
Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.
Fuster -varis bio-
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Frèdol
(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)
Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).
Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.
Fredeburga
(Catalunya, segle X)
Cinquena abadessa de Sant Joan de les Abadesses, probablement filla de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.
Franquesa -varis bio-
Jaume Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.
Martí Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.
Martí Joan Franquesa (Catalunya, segle XVI) Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.
Pau Franquesa (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume Franquesa, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.
Francesch, Agustí
(Catalunya, segle XVIII – 1802)
Pintor. Fou pensionat a Roma. Dirigí l’Escola de Belles Arts de Còrdova.
El 1779 fou nomenat director honorari de la de Barcelona.
Francesc -varis bio-
Francesc (Catalunya, segle XIV) Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.
Francesc (Grècia, segle XIV) Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.
Francesc (Barcelona, segle XV) Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.
Francesc, Miquel (Catalunya, segle XVIII) Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).
Franc -personatge, s. IX-
(Catalunya ?, segle IX)
Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós.
No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 