Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Erill, Pere d’ -varis-

4 Respostes

Pere (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XI)  Fill de Ramon (I). Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d’Erill.

Pere (II) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Ramon (II) d’Erill. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Era germà de Bernat, i pare de Ramon (III).

Pere d’Erill  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Col·laborà amb Jaume I el Conqueridor a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts.

Erill, Berenguer d’ -varis-

4 Respostes

Berenguer d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Noble. Entre les seves actuacions militars, destaca la seva participació a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XII – 1236)  Eclesiàstic. Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36). Conseller de Jaume I de Catalunya, el va acompanyar en el setge de Borriana.

Berenguer d’Erill  (Pallars, segle XIII)  Noble. Era un dels principals valedors del comte Nunyó Sanç del Rosselló a les bandositats d’aquest contra l’infant Ferran (I) d’Aragó, oncle de Jaume I el Conqueridor. Com a tal fou figura destacada de les concòrdies de 1226-27. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Assistí a les corts generals de Montsó (1236). Participà al setge de València (1238). Fou un dels nobles que juraren els convenis de capitulació de la ciutat.

Berenguer d’Erill  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Noble. El 1347 s’embarcà cap a Sardenya expedició que era delmada al fort revés dels Aidu di Turdu, en lluita amb els Oria.

Erill, Arnau d’ -varis-

2 Respostes

Arnau (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XII)  Oncle de Berenguera, la qual dividí amb ell el patrimoni familiar. Aquest rebé del comte Ermengol VIII d’Urgell el castell de Calassanç (1186). Després d’ell, la línia successòria no resta clara. El següent senyor d’Erill fou un Guillem (I).

Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurava diverses vegades al seguici i consell dels reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic.

Arnau d’Erill  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó després de la caiguda de Carinyena en mans de les forces de Pere I el Cruel.

Entença -varis/es bio-

9 Respostes

Antoni d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.

Berenguera d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

Bernat Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Conseller reial. Fill legítim de Ponç Hug d’Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d’Antoni d’Entença.

Jussiana d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Filla de Ponç Hug d’Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d’Entença.

Pere d’Entença  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.

Pere Mir d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.

Ramon Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença.

Sibil·la d’Entença  (Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)  Dama. Era filla de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d’Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.

Entença, Berenguer V d’

10 Respostes

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)

Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.

Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.

Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.

Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:

Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325)  Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).

Engúncia

6 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XI)

Dama. Fou muller de Ramon de Cardona, el primer dels vescomtes d’Osona que prengueren el nom de la seva vila patrimonial.

Fills seus foren Bremond I i Folc I, successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d’Urgell i també vescomte al costat de Folc I i encara, per uns mesos, ell tot sol.

Elmerad

3 Respostes

(Catalunya, segle IX – segle X)

Fill de Sunyer II d’Empúries i Rosselló. Fou bisbe d’Elna entre 916 i 922, succeïnt al bisbe Riculf, germà de Guifre I el Pilós.

Ell fou succeït pel seu germà Guadall.

Elisava -brodadora-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Brodadora. El seu nom figura en l’obra brodada en colors damunt un teixit de lli, anomenat Estendard de Sant Ot, procedent de la catedral de la Seu d’Urgell i avui al Museu d’Art de Catalunya.

Elisabet d’Urgell i d’Àger

7 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Filla del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc.

Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.

Elisabet d’Urgell

3 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XII)

Filla d’Ermengol IV d’Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem I de Cerdanya.