(Catalunya, segle XV)
Militar. Prengué les armes contra Joan II el Sense Fe. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada.
El 1465, durant el regnat de Pere IV de Catalunya, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà.
(Illes Balears, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
(o Bernat de Palol) Escriptor. Natural de Mallorca, segons creença general.
És autor, entre altres obres, d’una cançó que es popularitzà en el seu temps i que arribà a ésser utilitzada en un càntic del Misteri d’Elx. Aquesta composició, que es pot inscriure en el gènere de comiat-maldir, conserva els esquemes de la lírica dels trobadors.
(Catalunya, segle XVIII)
Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí.
Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s’havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l’edat mitjana.
(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.
El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou un dels designats per a combatre al desafiament de Bordeus al costat de Pere II el Gran.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Fou procurador de Bernat III de Cabrera fill al temps en que aquest era processat. Tingué la castellania de Montsoriu.
El 1372 fou un dels qui més es destacaren reclamant de Pere III el Cerimoniós la rehabilitació dels Cabrera.
(Catalunya ?, segle XI – segle XII)
Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez.
Es casà amb un noble castellà, Pedro Foyaz de Traba.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta hebreu de data incerta, autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Frare dominicà. Fou proposat per a bisbe en diverses ocasions. És autor d’un tractat dogmàtic.
(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica, i germana de Beatriu. Es casà amb Ot de Montcada, senyor de Seròs i Aitona.
Fills seus foren Guillem Ramon, Pere, i Ot, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 