Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Gurb, Bernat Sendred de

4 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Senyor del castell de Gurb. Era fill de Sendred i germà del bisbe d’Elna Berenguer.

Fou actiu repoblador i defensor dels castells de marca de l’Anoia i el Penedès. Entaulà un llarg plet sobre jurisdiccions amb el bisbat de Vic, sostingut pel seu parent Hug de Cervelló. El plet fou resolt a favor del bisbat per una sentència del 1029 i per una concòrdia obtinguda, gràcies als bons oficis del bisbe Oliba, devers el 1034.

Aquest any participà amb altres cavallers en una dura acció contra els sarraïns prop d’Argençola, en la qual morí Guillem de Mediona.

Fou partidari de Mir Geribert en l’oposició que aquest noble mantingué contra el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Gurb -llinatge militar-

5 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de l’estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X.

El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló.

El seu hereu Bernat Sendred de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurb; els seus successors prengueren el cognom de Queralt.

Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.

Guixà, Dalmau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Abat del monestir de Sant Pere de Besalú (1387-1409).

Durant el seu període de govern li fou reconeguda jurisdicció sobre els delictes comesos al seu territori, llevat dels que duien aparellada sentència de mort i esquarterament.

Guiu -metge reial-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Metge reial. Assistí sempre la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor, fins a la mort d’aquella a Osca, el 12 d’octubre de 1251.

El testament de la reina el recomanava amb elogi al rei Jaume. Fou aleshores metge de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Guiu -bisbe Girona-

Deixa un comentari

(Septimània, França, segle IX – Catalunya, vers 936)

(o Guigó)  Bisbe de Girona (907-vers 936).

Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l’autoritat reial franca a Catalunya.

El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions.

L’última notícia d’ell data del juny de 936.

Guitard -abat Sant Cugat-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Abat de Sant Cugat del Vallès (1011-1053).

Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès (Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estany de Calders), que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles (hagué de recòrrer sovint al tribunal comtal: 1011, 1013, 1017).

Guisla de Lluçà

10 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1079)

(o de Balsareny)  Comtessa de Barcelona. Segona muller de Berenguer Ramon I el Corbat (1027), al qual li donà dos fills: Guillem I d’Osona i Bernat Berenguer.

Pertanyia a una família molt coneguda i era neboda del conseller comtal Gombau de Besora.

El testament del comte li concedí el condomini del comtat d’Osona, al costat del seu fill Guillem, mentre no es tornés a casar. Guisla no es beneficià gaire temps d’aquella disposició, perquè no trigà a contraure segon matrimoni amb el vescomte de Barcelona Udalard II.

Fins a data recent hom havia cregut que pertanyia a la casa comtal d’Empúries. Actualment sembla predominar la nova identificació dins el casal de Balsareny.

Guisad -bisbe Urgell, s. X-

2 Respostes

(Catalunya, segle X – 978)

Bisbe d’Urgell (942-78). Era germà de Guadall II, vescomte d’Osona.

Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L’any 951 anà a Roma.

S’oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956.

Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d’Urgell amb el mateix nom.

Guinedilda

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – 899 ?)

(o Guinedell)  Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona. Muller del comte Guifré I de Barcelona (el Pelós). Almenys a partir de l’any 885 usà el títol de comtessa.

Tingué una participació notable en les fundacions eclesiàstiques empreses al seu temps per tal d’accelerar la repoblació d’Osona, el Bages, el Berguedà i el Ripollès.

Fills seus foren: Guifre II Borrell i Sunyer I, comtes de Barcelona, Sunifred II, comte d’Urgell, Miró II, comte de Cerdanya, Radulf, bisbe d’Urgell, Emma, abadessa de Sant Joan, i segurament també Xixilona, monja.

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1584 – 1653)

Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros.

En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma.

En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors.

Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d’aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d’Argenson.