(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Era senyor de Ciutadilla. El 1409 combaté a Sardenya, durant la campanya en què fou obtinguda la gran victòria de Sanluri, seguida als pocs dies per la malaurada mort de Martí I el Jove.
Pel novembre de 1409 tornà a Catalunya com a missatger, duent una lletra del capità general a l’illa, Pere Torrelles, per al rei Martí I l’Humà.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. En 1396-97 fou un dels més destacats defensors del país contra la invasió del comte de Foix, que pretenia succeir al rei Joan I el Caçador, mort aleshores.
Serví llavors a l’Urgell i també al Pallars, amb les forces que cobriren els passos per aquella part i impediren que els travessessin els grans reforços que havien d’entrar per aquell punt i unir-se a les tropes del comte.
(França, segle XIII – Catalunya ?, 1309)
Baronessa de Montcada i de Castellví de Rosanes. Filla de Gastó VII de Bearn.
Es casà amb l’infant Jaume Pere (1291), del qual no tingué descendència.
Aixó provocà que Jaume II de Catalunya volgués apoderar-se dels seus territoris, però no ho aconseguí i passaren als comtes de Foix.
(Catalunya, segle X – 1035)
Vescomte d’Urgell. Documentat des del 981, hom ignora si és descendent d’un vescomte Mallol i del seu fill Simplici, que se situen a l’Urgell devers la meitat del segle X.
L’any 988 rebé del comte Borrell II de Barcelona la vall de Castell-lleó, que després es diria Castellbó i acabaria per donar nom al vescomtat.
Fou marmessor de l’esmentat Borrell II el 992, i també del fill d’aquest, Ermengol I d’Urgell, el 1010.
Morí quan es disposava a fer un viatge a Terra Santa. Deixà el vescomtat urgellenc al seu fill Miró Guillem.
(Catalunya, segle XI)
Bisbe d’Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.
El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte Ramon I de Cerdanya, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer.
(Catalunya, abans 1138 – 1195/96)
Trobador. Fill gran i hereu de Guillem, vescomte de Berga.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbó, i refugiar-se a Occitània, on freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània.
Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I el Cast, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan. A partir de llavors milità en les revoltes armades dels vescomtes de Castellbó i de Cabrera contra la corona i la mitra d’Urgell.
Sembla que morí -fadrí i sense descendència- assassinat per un peó o soldat de peu.
Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, algunes de tema amorós, tot i que les millors són aquelles en les quals atacà de manera acarnissada els seus enemics. S’expressa de manera crua i oberta, en un llenguatge de vegades obscé, contra grans personalitats de l’època i els seus fets, de manera que el conjunt de la seva producció és una bona presentació d’alguns aspectes de la vida catalana de la segona meitat del segle XII.
(Catalunya, segle XI – Síria ?, segle XII)
Bisbe electe de Vic (1100-01). Era canonge de Barcelona.
Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà.
Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n’anà a les croades; el 1112 vivia encara, a Antioquia (Síria).
(Catalunya, vers 1028 – 1057)
Comte d’Osona (1035-54). Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà.
El seu pare li deixà el comtat d’Osona, encara que més tard (1054) hi renuncià, i es quedà la vila de Santpedor, a la qual llegà el monestir de Sant Benet de Bages.
(Catalunya, segle X – 950)
Comte de Pallars (947-950). Era fill d’Isarn I de Pallars, del qual heretà el comtat devers el 947.
Molt poc temps després morí, essent encara solter. El comtat anà a parar aleshores als seus cosins Ramon III, Borrell I i Sunyer I, fills del seu oncle Llop I, que havia governat com a comte adjunt al costat d’Isarn I.
(Catalunya, abans 1096 – 1129)
Comte de Forcalquier. Fill d’Ermengol IV d’Urgell i d’Adelaida de Forcalquier, de qui heretà aquest comtat.
Es casà amb Garsenda d’Albon i fou excomunicat perquè havia malmès una part dels béns de l’abadia de Montmajor.
Lluità amb Ramon Berenguer III de Barcelona per la ciutat d’Avinyó fins que se signà un tractat de condomini (1125).
Dades dels Països Catalans 