Arxiu d'etiquetes: 1584

Vic i de Castellví, Dídac de

1 Resposta

(València, 1584 – Alzira, Ribera Alta, 1657)

Noble. Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara. Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara. Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó. Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella.

Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar (1619-32), publicat el 1921. Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales, del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars.

Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat mecenes, així com tots els seus papers.

González -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).

Bartolome González  (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)  Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.

Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)

Joan Àngel González  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.

Josep González  (País Valencià, segle XVI – 1584)  Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.

Crespí, Joan -religiós-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – 1584)

Religiós observant. Fundà el convent d’Alcúdia i fou provincial de l’orde en dues ocasions. El 1538 fou nomenat inquisidor de Mallorca.

És autor del tractat De arte rethoricae i d’altres escrits menors.

Corral de l’Olivera

1 Resposta

(València, 1584 – 1750)

Teatre de la ciutat. Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera.

Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el segle XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla.

L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748.

El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital.

El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera.

Cordero i Oliver, Joan Martí

Deixa un comentari

(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)

Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.

És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.

Bendicho i Embite, Vicent

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1584 – Alacant, 14 abril 1642)

Historiador. Degà de la col·legiata d’Alacant.

Escriví, a base d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650.

Chaves, Pedro de

1 Resposta

(Zafra, Extremadura, vers 1512 – Lisboa, Portugal, 1584)

Escriptor. Ingressà a Montserrat el 1534.

És autor d’un Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena (Barcelona 1549), d’un gran interès literari i doctrinal.

Barcelona, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1528 – 1584)

Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII.

Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la institució de les “Quaranta hores”.

Guimerà i de Tamarit, Ramon de

5 Respostes

(Catalunya, vers 1584 – 1653)

Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros.

En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma.

En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors.

Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d’aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d’Argenson.

Castre-Pinós de So i d’Aragó-Gurrea, Gaspar Galceran de

3 Respostes

(Barcelona, 1584 – 1638)

Noble. Rebesnét de Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs. Dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó. Primer comte de Guimerà.

Reuní una col·lecció important d’objectes antics. Escriví nombrosos estudis de caràcter divers, relacionats amb els seus coneixements històrics i arqueològics.

Tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó  (Ribagorça, segle XVII – després 1667)  Fou el darrer representant de la branca dels Castre-Pinós de So.