(França, segle XII – Catalunya, segle XII)
Segon abat del monestir de Santa Maria de Valldaura (1153-56), nucli inicial del de Santes Creus.
Succeí a l’abat Guillem, que havia vingut del monestir de la Gran Selva (diòcesi de Tolosa). Segurament Hug en procedia també.
Durant el seu abadiat es produí l’establiment de la granja d’Ancosa, al terme de la Llacuna, a uns vint km del pla de Santes Creus que ocupà després el monestir.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
XV Abat perpetu de Poblet.
Fou elegit el 1221, després d’haver quedat vacant el càrrec en ser nomenat bisbe d’Elna el seu antecessor, Arnau de Filella, el qual morí el 1224, i Ramon el succeí també a Elna.
El seu successor a Poblet fou Ramon de Cervera.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.
Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem de Villalba, i l’hospitaler Llop de Lliurans.
Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II el Just s’interessava encara perquè fossin alliberats.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. El 1411 li foren fetes propostes, per part de la Generalitat, per anar d’ambaixador a Sicília. Se n’excusà.
El 1413 fou un dels prohoms cridats a consell pel rei Ferran I d’Antequera per decidir l’acció a prendre contra la revolta de Jaume II d’Urgell.
El 29 de novembre de 1413, al castell de Lleida, assistí a la proclamació de sentència contra el comte urgellenc.
(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Quan la primera votació del seu Braç s’inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència.
Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló.
Durant la batalla de l’11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de la Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren tots els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Germà d’Onofre.
Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l’expedició del diputat militar Berenguer i de Novell, d’agost a octubre de 1713.
El 3 d’agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara.
(Catalunya, segle IV)
Arquebisbe de Tarragona. Preocupat per la disciplina eclesiàstica, el 384 escriví un memorial al papa Damas. Havent mort aquest, el seu successor, Cirici, fou qui li contestà amb la primera decretal pontifícia conservada.
L’autoritat que atorgà a Himeri ha estat l’origen del primat dels arquebisbes de Tarragona.
(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II el Just foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc VI els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.
Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug VI d’Empúries, que per dos anys fou comte d’Empúries.
(Catalunya, segle XIX)
Dibuixant. Conreà molt les escenes de costums, algunes de les quals figuren al Museu Marès de Barcelona.
Tingué gran activitat com a il·lustrador, entre les quals figuren les de Los Misterios de Barcelona i les figures de les litografies de Francesc Xavier Parcerisa al volum Catalunya dels Recuerdos y Bellezas de España, de Pau Piferrer.
(Catalunya, 1038 – 1103)
(o Guillem-Bernat de Gurb-Queralt) Noble. Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt.
El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona (1055).
El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castell de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 