Arxiu d'etiquetes: castells

Montgat (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,91 km2, 20 m alt, 11.748 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Barcelonès. El relleu és accidentat per la Serralada Litoral, que delimita l’inici del pla de Barcelona (turó de Montgat).

Els regatges per mitjà de pous hi fan possible els conreus d’horta, encara que l’agricultura i la pesca són en franca regressió. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (química, fabricació de productes metàl·lics, materials per a la construcció, porcellanes, tèxtil i alimentària). Àrea comercial de Barcelona.

El principal barri industrial, les Mallorquines, és pràcticament una prolongació de Badalona, per bé que bona part de la població activa treballa fora del terme. El seu caràcter de zona residencial i d’estiueig ha estat la causa principal de l’augment demogràfic del municipi els darrers decennis.

El poble té el nucli antic a llevant del turó de Montgat; l’església parroquial és dedicada a sant Joan. Al barri turístic de Montsolís es destaca el palau dels marquesos de Mansolí (o Montsolís). El castell de Montgat és esmentat ja el 1006, quan l’adquirí el monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1848 s’obrí el primer túnel ferroviari de la Península. Fou segregat de Tiana el 1936.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival de Circ – Escola Salvador Espriu

Montgai (Noguera)

7 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,94 km2, 286 m alt, 636 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, al peu de la serra de Bellmunt, a la riba esquerra del riu Sió, afluent del Segre, el terme s’estén a banda i banda del riu.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentat pel canal d’Urgell i per diverses sèquies, que produeix conreus de cereals (sobretot blat), oliveres i vinya, i també fruiters. La ramaderia (prinicipalment bestiar porcí, i també boví i oví), l’avicultura, els conills i la indústria de maquinària agrícola, complementen l’economia. Àrea comercial de Balaguer.

El poble és a l’esquerra del riu Sió, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció, del segle XVIII, amb una façana barroca, i per l’antic castell de Montgai.

A l’altra banda del riu, aturonat, hi ha el poble de Butsènit d’Urgell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira de Màgia

Montesquiu (Osona)

7 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 4,94 km2, 577 m alt, 960 hab (2017)

0osona(o Montesquiu de Besora)  Situat a la conca del Ter, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Ripollès. El relleu és muntanyós, amb pinedes i rouredes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern i blat de moro) i la indústria, sobretot tèxtil (que aprofita el desnivell del riu en un meandre) i química. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la dreta del riu, a l’altra banda del qual s’aixeca el castell de Montesquiu, del segle XIII, centre d’activitats culturals i turístiques. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el parc natural del Castell de Montesquiu. El 1940 se segregà del municipi de Sant Quirze de Besora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

31 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 23,47 km2, 36 m alt, 35.063 hab (2017)

0valles_occidental

Situat a la riba dreta del Besòs, prop del congost de Montcada, al límit amb el Barcelonès. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral.

Amb l’agricultura en regressió (vinya, blat, patates i arbres fruiters), l’economia local es basa en la indústria, força diversificada (indústries metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció) i causa de l’important augment demogràfic, de base immigratòria. Tanmateix, el que ha condicionat l’evolució del municipi és el corredor natural obert pel Besòs, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona, amb una important xarxa de comunicacions. Àrea comercial de Barcelona.

La vila es troba a la confluència del Besòs i el Ripoll, al peu del turó de Montcada; s’ha estès formant diversos nuclis i zones industrials (Santa Maria de Montcada, Can Sant Joan, Sant Pere de Reixac, el Masrampinyo, etc). Un tret característic són les nombroses residències d’estiueig, que foren utilitzades per la burgesia barcelonina del segle XIX. L’església parroquial és dedicada a santa Engràcia. Hi ha diverses associacions culturals, socials i esportives. El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada és del 1023. Fou el lloc d’origen del famós llinatge dels Montcada i centre de la baronia de Montcada.

Dins el terme hi ha la fàbrica de ciment Asland, el poble de Reixac i l’antiga quadra de Vallençana.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Molsosa, la (Solsonès)

13 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 26,89 km2, 667 m alt, 109 hab (2017)

0solsonesSituat a l’extrem meridional de la comarca, prop de la capçalera del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l’Anoia. El relleu és accidentat per la serra de Castelltallat, amb pinedes, rouredes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a una migrada agricultura de secà (cereals, vinya i llegums) i a la cria d’animals de granja, fet que n’ha causat el descens demogràfic. Àrea comercial de Manresa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica (esmentada ja el 1008) i per les restes de l’antic castell de la Molsosa.

El terme comprèn també els pobles de Prades de la Molsosa i Enfesta, i el despoblat dels Quadrells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Miravet (Ribera d’Ebre)

17 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 32,33 km2, 43 m alt, 726 hab (2017)

Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l’Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l’Ebre, fan possible el regatge d’una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

La vila es troba al peu d’un turó on s’alça el notable castell de Miravet, d’origen templer (seu de l’orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d’aquella data fins al 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d’Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Castell

Menàrguens (Noguera)

14 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 20,25 km2, 205 m alt, 847 hab (2016)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i a la dreta del Segre, aigües avall després de rebre el Farfanya, a l’extrem meridional de la comarca.

L’economia local es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals i oliveres); el regadiu (dedicat al conreu de cereals -blat- i farratge -alfals-, hi ha també fruiters -pera llimonera-) s’estén a la vora del Segre i aprofita aigua d’aquest riu a través de la sèquia de Menàrguens. Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia (bestiar porcí i oví), granges d’aviram i algunes petites indústries (tèxtil, metal·lúrgica i d’adobs) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

La vila, damunt el riu, dominada per l’església parroquial de Sant Vicenç; es formà al voltant de l’antic castell de Menàrguens. Del segle XV al XVIII pertangué al monestir de Poblet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mediona (Alt Penedès)

30 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,55 km2, 430 m alt, 2.282 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l’Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l’avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l’antic castell de Mediona; al costat hi ha l’església i santuari de Santa Maria.

El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masquefa (Anoia)

8 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 17,06 km2, 257 m alt, 8.386 hab (2016)

0anoiaSituat al límit amb l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, dominat pels alts de Masquefa, al sud-est d’Igualada. Hi abunden els boscos de pi roig i alzines.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, especialment la vinya; a més, produeix cereals d’hivern i també olives. Ramaderia de bestiar boví i oví, Cuniculicultura. Té importància l’activitat industrial (metal·lúrgica, tèxtil, vinícola, etc). També és un centre d’estiueig, amb algunes urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement els darrers decennis.

La vila, antic poble camí, és situada a la vora de la riera de Masquefa i dominada per l’església parroquial de Sant Pere. No hi ha vestigis de l’antic castell de Masquefa.

El terme comprèn part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Martorell (Baix Llobregat)

68 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,76 km2, 56 m alt, 27.645 hab (2016)

0baix_llobregatSituat a la confluència de l’Anoia amb el Llobregat, a l’engorjament d’aquest riu en travessar la Serralada Litoral (congost de Martorell), al nord-oest de Barcelona.

Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l’interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d’horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d’altres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona i un important nus de comunicacions.

pobl_martorellL’ascens demogràfic, mantingut des de començament del segle XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població.

La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del segle XIII, i la torre de les Hores, on va viure el pensador i humanista Francesc Pujols. Cal citar també el Museu Santacana, de l’Enrajolada, i el Memorial Museu Vicenç Ros. Durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez, assetjaren la vila i mataren la majoria dels seus habitants (21 gener 1641).

Dins el terme hi ha també les ruïnes del castell de Martorell i de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat i entitats – Rugby Club – Club Futbol