Arxiu d'etiquetes: castells

Pinós (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 104,32 km2, 823 m alt, 312 hab (2017)

0solsonesSituat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Bages i l’Anoia, al vessant meridional de la serra de Pinós. La major part del territori és drenat pel Llobregós.

Les terres de conreu no arriben al 15% del total, dedicades sobretot als conreus de secà (cereals, trepadella i patates). Els pasturatges són aprofitats pel bestiar boví i hi ha boscs de roures i de pinassa. Hom explota pedreres. Àrea comercial de Solsona.

El poble es troba centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç. L’antic castell de Pinós fou des del segleXVI de la família Josa.

El terme comprèn, a més, el santuari de Santa Maria de Pinós, els pobles d’Ardèvol, Sant Just d’Ardèvol, Matamargó i Vallmanya, les antigües quadres de Malagarriga, Matadeporros i Sant Gra i les masies i esglésies de Torrescassana i Cuiner.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pinell de Brai, el (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)

0terra_altaSituat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).

La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Piles, les (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 22,39 km2, 676 m alt, 216 hab (2017)

0conca(o les Piles de Gaià)  Situat al límit amb l’Anoia, al nord-est de la comarca, a l’alta conca del Gaià, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt. Més d’una tercera part del terme és ocupat pel bosc. Als terrenys no conreats domina la garriga i els pasturatges.

A l’agricultura de secà predominen els cereals (blat i ordi), a més de gira-sol. Hi ha granges avícoles i de porcs. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població s’ha reduït a poc més d’una tercera part des del 1900 (476 h).

Al poble destaca el castell de les Piles i l’església parroquial, dedicada a sant Martí.

El terme comprèn, a més, els pobles de Biure de Gaià, Guialmons, Figueroleta i Sant Gallard.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Piera (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 57,20 km2, 324 m alt, 15.194 hab (2017)

0anoiaSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès, s’estén a l’esquerra de l’Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Pre-litoral.

La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l’alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S’hi troben fonts d’aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d’estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Esportiva

Peralada (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,61 km2, 32 m alt, 1.859 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la confluència del Llobregat d’Empordà i la Muga, al peu del massís de l’Albera, al nord-est de Figueres.

Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.

A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.

Nucli de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu del Castell

Perafort (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,54 km2, 125 m alt, 1.253 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí. La garriga domina la superfície inculta.

L’agricultura és principalment de secà, la vinya ocupa la meitat del sòl conreat, seguida en importància pels avellaners, els arbres fruiters, les oliveres i els garrofers; hi ha una petita superfície de conreus de regadiu. Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles. Indústries químiques, de la construcció, alimentàries i del plàstic, però dominada per la refineria d’Enpetrol i per la indústria Calatrava. Àrea comercial de Tarragona.

El poble és a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial de Sant Pere depenia de la de la Secuita; restes de l’antic castell de Perafort.

El municipi comprèn, a més, el poble de Puigdelfí (que formà municipi independent fins a mitjan segle XIX) i els enclavaments del Campot, del Mas de Magrinyà i de la Barraqueta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pera, la (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Paüls (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 43,83 km2, 378 m alt, 567 hab (2017)

0baix_ebre(o Paüls dels Ports)  Situat entre l’Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l’Ebre. Un 80% del terme és inculte, amb garriga, pasturatges i boscs.

Hi prepondera l’agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s’hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. Àrea comercial de Tortosa.

El poble s’escalona al peu de les restes de l’antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d’En Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pau (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,70 km2, 33 m alt, 537 hab (2017)

0alt_empordaSituat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha.

L’agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d’oliveres; també s’hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l’economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d’oli i vi). Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l’antic castell de Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau.

El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Passanant i Belltall (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 27,35 km2, 714 m alt, 149 hab (2017)

0concaSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l’Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme.

Economia d’agricultura de secà, eminentment cerealista (blat i ordi), encara que també és conreen vinya, arbres fruiters, oliveres i ametllers; els darrers anys hom ha començat a conrear el gira-sol. A Belltall hi ha el conreu especial i tradicional d’alls. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. Població en continuat descens.

El poble de Passanant és al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume (segle XVIII), barroca. No hi ha pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079. Abundants vestigis de sepulcres de fossa i unes pedres megalítiques amb símbols solars.

El municipi és format pels antics termes i pobles de Belltall, la Pobla de Ferran, el Fonoll, la Sala de Comalats i Glorieta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques