Arxiu d'etiquetes: castells

Pobla de Montornès, la (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,29 km2, 56 m alt, 2.795 hab (2017)

0tarragonesSituat al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima, i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral, al nord-est de Tarragona, el terme de Torredembarra el separa de la costa. L’aspecte paisatgístic del terme ha canviat amb l’augment dels ermots i les urbanitzacions.

Agricultura de secà, s’hi conreen sobretot oliveres, ametllers i vinya, encara que perd importància davant la progressió i diversificació industrial. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és situat al pla; l’església parroquial és dedicada a santa Maria (1575-78). En un tossal a l’oest del poble hi ha el santuari marià de Montornès, al lloc on s’aixecà el castell de Montornès (o Puigperdiguers), nucli primitiu de la població.

El municipi també comprèn el veïnat de Rubials i les urbanitzacions de Castell de Montornès i de Poblamar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pobla de Lillet, la (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 51,45 km2, 843 m alt, 1.097 hab (2017)

0berguedaSituat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges.

Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del segle XVIII en que el tèxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el segle XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència de l’Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, i restes de l’antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana.

El municipi comprèn també l’antic monestir de Santa Maria de Lillet, les esglésies de Santa Cecília de Riutort, Sant Miquel del Monestir, el santuari de Falgars, les antigues esglésies de Santa Magdalena de Soriguera i Sant Grau de Ginebret, les masies de Montclús i la de Vallfogona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista

Pinós (Solsonès)

14 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 104,32 km2, 823 m alt, 312 hab (2017)

0solsonesSituat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Bages i l’Anoia, al vessant meridional de la serra de Pinós. La major part del territori és drenat pel Llobregós.

Les terres de conreu no arriben al 15% del total, dedicades sobretot als conreus de secà (cereals, trepadella i patates). Els pasturatges són aprofitats pel bestiar boví i hi ha boscs de roures i de pinassa. Hom explota pedreres. Àrea comercial de Solsona.

El poble es troba centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç. L’antic castell de Pinós fou des del segleXVI de la família Josa.

El terme comprèn, a més, el santuari de Santa Maria de Pinós, els pobles d’Ardèvol, Sant Just d’Ardèvol, Matamargó i Vallmanya, les antigües quadres de Malagarriga, Matadeporros i Sant Gra i les masies i esglésies de Torrescassana i Cuiner.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pinell de Brai, el (Terra Alta)

7 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)

0terra_altaSituat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).

La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Piles, les (Conca de Barberà)

16 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 22,39 km2, 676 m alt, 216 hab (2017)

0conca(o les Piles de Gaià)  Situat al límit amb l’Anoia, al nord-est de la comarca, a l’alta conca del Gaià, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt. Més d’una tercera part del terme és ocupat pel bosc. Als terrenys no conreats domina la garriga i els pasturatges.

A l’agricultura de secà predominen els cereals (blat i ordi), a més de gira-sol. Hi ha granges avícoles i de porcs. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població s’ha reduït a poc més d’una tercera part des del 1900 (476 h).

Al poble destaca el castell de les Piles i l’església parroquial, dedicada a sant Martí.

El terme comprèn, a més, els pobles de Biure de Gaià, Guialmons, Figueroleta i Sant Gallard.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Piera (Anoia)

34 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 57,20 km2, 324 m alt, 15.194 hab (2017)

0anoiaSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès, s’estén a l’esquerra de l’Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Pre-litoral.

La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l’alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S’hi troben fonts d’aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d’estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Agrupació Esportiva

Peralada (Alt Empordà)

54 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,61 km2, 32 m alt, 1.859 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la confluència del Llobregat d’Empordà i la Muga, al peu del massís de l’Albera, al nord-est de Figueres.

Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.

A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.

Nucli de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu del Castell

Perafort (Tarragonès)

8 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,54 km2, 125 m alt, 1.253 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí. La garriga domina la superfície inculta.

L’agricultura és principalment de secà, la vinya ocupa la meitat del sòl conreat, seguida en importància pels avellaners, els arbres fruiters, les oliveres i els garrofers; hi ha una petita superfície de conreus de regadiu. Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles. Indústries químiques, de la construcció, alimentàries i del plàstic, però dominada per la refineria d’Enpetrol i per la indústria Calatrava. Àrea comercial de Tarragona.

El poble és a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial de Sant Pere depenia de la de la Secuita; restes de l’antic castell de Perafort.

El municipi comprèn, a més, el poble de Puigdelfí (que formà municipi independent fins a mitjan segle XIX) i els enclavaments del Campot, del Mas de Magrinyà i de la Barraqueta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pera, la (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Paüls (Baix Ebre)

6 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 43,83 km2, 378 m alt, 567 hab (2017)

0baix_ebre(o Paüls dels Ports)  Situat entre l’Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l’Ebre. Un 80% del terme és inculte, amb garriga, pasturatges i boscs.

Hi prepondera l’agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s’hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. Àrea comercial de Tortosa.

El poble s’escalona al peu de les restes de l’antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d’En Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques