Arxiu d'etiquetes: castells

Sant Martí de Tous (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 39,21 km2, 465 m alt, 1.196 hab (2017)

0anoia(o Tous)  Situat al sud-oest de la conca d’Òdena, a les vores de la riera de Tous i accidentat per la serra de Queralt.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Petita indústria (tèxtil i agropecuària). Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tous, sota el turó que domina l’antic castell de Tous, restaurat modernament, i al voltant del qual es formà la població. L’església parroquial és dedicada a sant Martí (segle XIX).

El municipi comprèn, a més, el poble de Fiol, l’antic castell i església de la Roqueta de Fiol, la caseria de Flix, el santuari de Sentfores, les masies de l’Albereda i l’Eucària i l’església de Sant Pere de l’Erm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Riucorb (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,90 km2, 409 m2, 661 hab (2017)

0urgell(o Sant Martí de Maldà)  Situat a la dreta del riu Corb, al sud de la comarca, no fou municipi independent fins al 1972, en què l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, s’annexionaren els agregats del Vilet i Llorenç de Vallbona.

Conreus de secà, sobretot de cereals i, en menor mesura, oliveres, vinya i ametllers. El regadiu, de poca extensió, està dedicada preferentment a les hortalisses. Ramaderia de bestiar de llana i porcs. Granges avícoles. Petita indústria del paper i de materials de construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí (segle XVII), amb façana barroca.

Hi ha vestigis de poblacions ibèriques i romanes i de castells medievals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Centelles (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 25,55 km2, 404 m alt, 1.125 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. El terme municipal és accidentat pels cingles de Bertí i del Cerdà, i la major part cobert de boscos de pins i alzines amb algunes pastures.

Els terrenys conreats ocupen una petita part del terme municipal, hi predomina el secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i porcina, i granges avícoles. Indústria agropecuària, tèxtil, mecànica i de la construcció. Funció de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Restes de l’antic castell de Centelles, amb una capella romànica (segles XII-XIII). El cap municipal és el nucli de l’Abella.

Altres nuclis del terme són Sant Miquel Sesperxes, Valldaneu i la colònia de l’Oller.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 31,84 km2, 173 m alt, 251 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca.

Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d’alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la Muga. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l’antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga.

Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l’església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l’Encontrella, Riberada d’Amunt i Riberada d’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Gregori (Gironès)

23 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 49,17 km2, 112 m alt, 3.636 hab (2017)

0gironesSituat a l’esquerra del Ter, a la dreta del seu afluent el riu de Llémena, accidentat en part per la serra de Sant Grau, a l’oest de la comarca, al pla de Girona i al límit amb la Selva. El bosc ocupa una gran part del sector muntanyós (pinedes i alzines sureres), amb petites extensions de castanyers i altres d’alzinar.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus d’oliveres, vinya, cereals (blat, sègol, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Jaciments de pirites de ferro. Indústria de la construcció, alimentària i de derivats de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Durant el segle XX ha registrat un notable increment demogràfic, però el 1974 li fou segregat el sector més proper a la ciutat de Girona, amb els nuclis de Taialà, Domeny i Sant Ponç de Fontajau, i Sant Gregori perdé cap a 5.000 hab.

El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig de Sant Grau; l’església parroquial conserva elements del segle XV; l’anomenat castell de Sant Gregori és un gran casal fortificat, en bon estat.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Ginestar de Llémena, Cartellà, Sant Medir, Constantins, els veïnats de la Vileta, la Roureda, l’antic castell de Tudela, els santuaris de Calders i de Santa Afra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Escola Agustí Gifre

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

60 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 21,47 km2, 30 m alt, 82.142 hab (2017)

0baix_llobregat(ant: Alcalà)  Situat a la dreta del Llobregat, al peu de la Serralada Litoral.

L’agricultura és bàsicament de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del Llobregat pel canal de la Dreta i l’extreta de pous; els conreus més estesos són els d’arbres fruiters i hortalisses. De secà s’hi conreen cereals i llegums. La indústria s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a la proximitat de Barcelona; sobresurten les indústries tèxtil, de la construcció, siderometal·lúrgica, de materials per a la construcció, derivats de la fusta i química. Àrea comercial de Barcelona. La població gairebé es va quadruplicar en el període 1960-80 a causa de la immigració.

La vila, situada a la vora dreta del Llobregat, és formada pel nucli antic, al voltant de l’antic castell de Sant Boi (actualment hotel), amb l’església del segles XVIII i notables casals dels segles XV-XVIII. Institut Psiquiàtric de la Mare de Déu de Montserrat (creat el 1854). Barri residencial de Marianao i els perifèrics de la Ciutat Cooperativa, del Bori (a l’antiga quadra de Benviure), de Casa Blanca i de Cinco Rosas.

Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu – Escola Música – Festival Altaveu – Fundació Llor

Sanaüja (Segarra)

17 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 32,99 km2, 409 m alt, 401 hab (2017)

mapa segarraSituat a la dreta del Llobregós, afluent del Segre per l’esquerra, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. Al nord i l’est accidenten el territori les serres que marquen el límit amb el Solsonès (Pedrafita, 672 m alt).

L’economia es basa en l’agricultura, totalment de secà, i els conreus principals són els de cereals (blat, ordi, civada), vinya i olivera. Ramaderia de la llana i bestiar porcí. Avicultura. Petita indústria tèxtil cotonera. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a la dreta de la riera de Sanaüja, dominada per una elevació on s’aixequen les restes de l’antic castell de Sanaüja; església parroquial de Santa Maria, gòtica amb façana barroca.

Dins el terme hi ha l’antiga canònica augustiniana del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sallent (Bages)

44 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)

0bages(o Sallent de Llobregat)  Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.

Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.

El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.

El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna – Club Natació

Sales de Llierca (Garrotxa)

10 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,82 km2, 260 m alt, 147 hab (2017)

0garrotxaSituat en un pla, a l’esquerra del riu Llierca, des de la serra de Gitarriu fins a la vall del Fluvià.

Modesta agricultura de secà (cereals i patates) i ramaderia (bestiar boví i oví). Explotació forestal. Àrea comercial d’Olot. La població es troba disseminada.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Martí (antigament dita de Cabissó), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, a la dreta de la riera de Borró. L’origen del lloc és l’antic castell de Sales, les impressionants ruïnes del qual s’aixequen a 1 km en posició estratègica, dalt d’un contrafort, centre de la baronia de Sales.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sadernes, Entreperes i Montellà, el despoblat de Gitarriu i el castell Sespasa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saldes (Berguedà)

40 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,40 km2, 1.215 m alt, 275 hab (2017)

0berguedaSituat al peu del Pedraforca, prop del riu de Saldes, al nord-oest de la comarca. El territori és molt accidentat, amb el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m alt) com a punt més elevat.

Es conrea una petita part de la superfície total (farratges, patates i cereals), la resta del territori es poblada sobretot per boscos de pins i, en menor quantitat, per faigs i avets. Important ramaderia; sobretot la producció lletera. Mines de carbó. Àrea comercial de Berga.

Al poble hi ha el castell de Saldes, restaurat en part, amb església romànica. Centre excursionista. Ruïnes de l’antic monestir de Sant Sebastià de Sull.

El terme també té com a agregats els pobles de Maçaners i l’Espà. el llogaret de Molers i el santuari de Gresolet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques