Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. Àrea comercial de Tremp.
La vila es troba al caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l’església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó.
El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu.
L’activitat agrícola ha patit una forta regressió al llarg del segle XX, accentuada a partir de la segona meitat de segle com a conseqüència de la intensa industrialització i urbanització. Compta amb una gran tradició tèxtil; l’especialització en la indústria llanera fou molt activa ja des del segle XII, i acusà un fort desenvolupament gràcies a la mecanització que s’esdevingué tot al llarg del segle XIX. Posteriorment l’activitat industrial tendí a diversificar-se, primer en la mateixa indústria tèxtil i posteriorment en d’altres subsectors, com ara el metal·lúrgic. A final del decenni del 1970 i principi del de 1980, la crisi generalitzada del sector tèxtil es féu notar intensament a la ciutat de Terrassa; ja començat el decenni del 1990, el sector secundari diversificà l’oferta i l’economia basculà cap al sector dels serveis.
La proximitat de la ciutat de Barcelona, la seva localització al bell mig de la Depressió Prelitoral i les òptimes comunicacions han estat factors que han contribuït al desenvolupament de la ciutat. El creixement experimentat durant el segle XX ha estat espectacular, especialment intens a partir del decenni del 1960. La ciutat, d’estructura radial, al voltant del castell de Terrassa, ha crescut concèntricament envoltant el nucli primitiu, situat a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner; el 1904 s’annexionà Sant Pere de Terrassa (l’antiga Egara), inclòs dintre la seva jurisdicció des del segle XIII. És centre d’àrea comercial, que juntament amb Sabadell ateny tot el Vallès Occidental. Hi ha algunes escoles universitàries, dependents de la Universitat Politècnica de Catalunya. Museu Tèxtil de Terrassa i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
HISTÒRIA.- La ciutat romana, anomenada Egara, s’aixecà sobre un poblat ibèric del qual s’han trobat algunes monedes; vers l’any 128 l’emperador Antoni Pius li donà el títol de ciutat municipal; assolí una gran importància, i durant l’època visigòtica fou seu episcopal, el primer bisbe de la qual fou Irineu (450); el 614 s’hi celebrà un concili provincial. Amb la invasió sarraïna desaparegué el bisbat i la ciutat fou arrassada (713) i subsistí com a vila d’escassa importància; el nom d’Egara es perpetuà fins al segle XIII, en què adoptà el nom de Sant Pere de Terrassa i quedà inclosa dins el terme municipal de la propera vila de Terrassa, que en aquesta època ja agafà preponderància. Aquesta se sap que ja existia el 815 per unes concessions fetes per Lluís el Pietós als catalans. En la capitular de Carles el Calb del 843 o 844, aquest féu donacions als habitants del castell de Terrassa per haver contribuït al deslliurament de la rodalia (1076).
El 1233 ja consta com a vila reial. Rebé privilegis de Jaume I el Conqueridor, Pere II el Gran i altres. El 1392 fou venuda per l’infant Martí la vila i el castell de Terrassa a la ciutat de Barcelona; Ferran II el Catòlic la reincorporà a la corona el 1481. L’activitat tèxtil es remunta al segle XII, ja que des de l’any 1100 és coneguda per la indústria de draperia; el 1327 Jaume II el Just va fer donació al monestir de Santes Creus dels drets i les rendes que percebia de dues fàbriques de draps que tenia en domini al·lodial a Terrassa. La vila sofrí els estralls de la pesta el 1588, i als segles següents els de les guerres dels Segadors i de Successió; en aquesta última hi entraren les tropes de Felip V de Borbó comandades pel duc de Populi i cremaren un centenar de cases. A la guerra del Francès hi va sobresortir el cabdill Joaquim de Sagrera. Durant el segle XIX augmentà la seva importància a causa del progrés industrial; el 1833 s’hi aixecà la primera fàbrica de vapor, i el 1863 funcionaren els primers telers mecànics. Fou declarada ciutat l’any 1877.
ART.- La ciutat compta amb tres importants edificis preromànics que segueixen el pla de les primitives basíliques del segle VI: la basílica dedicada al culte, Santa Maria; el baptisteri separat del temple, Sant Miquel, i la basílica dels difunts, Sant Pere. La basílica de Santa Maria posseeix un absis ultra semicircular del final del segle VI i planta de creu llatina construïda al segle XII; l’església, situada damunt l’emplaçament d’un antic temple del segle IV-V, del qual es conserva part del mosaic i la pica baptismal, està decorada amb pintures dels segles X i XII i conté a més dos retaules, de Lluís Borrassà i de Jaume Huguet. El baptisteri de Sant Miquel, visigòtic, construït totalment al final del segle VI, té planta de creu grega, coberta per una cúpula al centre i quatre petites naus amb volta d’aresta als braços de l’edifici; té absis poligonal decorat amb pintures, pertanyents també al final del segle X. Malgrat la denominació, la seva funció no ha estat encara completament aclarida, i tant per l’existència de l’absis com per la de la cripta, l’edifici sembla tenir més un caràcter martirià que no pas de baptisteri. L’esmentada cripta és de planta en forma de trèvol i comunica amb el temple per mitjà d’una fenestella confessionis. L’església de Sant Pere, amb absis trilobulat del segle VI, consta d’una sola nau (segle XII); el lòbul central de l’absis resta clos per un mur decorat amb pintures de la fi del segle X.
L’agricultura cobreix quasi tot el terme i la majoria és de regadiu, gràcies el canal d’Urgell; els principals conreus són els cereals (principalment ordi), oliveres, ametllers i vinya. Ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i avicultura. Pedreres de pedra calcària. Indústria lligada a l’agricultura, alimentària, metal·lúrgica, tèxtil, de la construcció, de la fusta i químic. Important funció comercial deguda a la seva situació i a les comunicacions.
La ciutat té l’origen en el castell de Tàrrega i al seu voltant s’anà formant el nucli de població; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, neoclàssica (segle XVII), el palau dels Marquesos de la Floresta, romànic; el carrer Major, amb amples porxades o encoberts; l’església i plaça de Sant Antoni, antiga sala hospital del segle XIV; el claustre del convent del Carme (segles XVII i XVIII); Cal Maimó, modernista, i Cal Perelló (Museu comarcal). A prop hi ha el santuari de Sant Eloi. Pel setembre hi té lloc la Fira de Teatre al Carrer (des del 1980).
Municipi d’Osona (Catalunya): 26,48 km2, 623 m alt, 6.344 hab (2017)
Situat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural.
L’agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.
La vila és a l’esquerra de la riera de Taradell; l’església parroquial de Sant Genís, barroca-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l’antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l’extensa baronia de Taradell.
Municipi de la Segarra (Catalunya): 30,11 km2, 791 m alt, 250 hab (2017)
Situat al sud de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la capçalera del riu d’Ondara, al peu del turó de Suró (827 m alt). Hi ha una part de sector forestal de bosc (roures, pins i alzines) i de pasturatges.
L’agricultura és quasi íntegrament de secà; els conreus més difosos són el blat i l’ordi. Ramaderia de llana i aviram. Població en part disseminada en poblets. Àrea comercial de Cervera.
El poble és al sector occidental del terme, en una elevació on hi ha les restes de l’antic castell de Talavera; església parroquial de Sant Salvador.
Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d’aigües derivades de l’embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Central hidroelèctrica de Talarn. Campament d’instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.
La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l’antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al segle XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d’Encús, els antics llocs d’Enhorts, Casals i Santes Creus i l’antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l’antiga quadra de Margarit.
Municipi del Bages (Catalunya): 29,43 km2, 552 m alt, 193 hab (2017)
Situat en una planícia, al sector oriental de la comarca, a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme. El territori, molt trencat, és drenat per la riera de Talamanca, afluent per la dreta de la de Mura (aquesta forma el límit meridional). Dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (boscos de pins i alzines), i alterna amb importants claps de rocam.
La resta és dedicada a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Ha esdevingut centre d’estiueig i de segones residències.
El poble és en un planell de la serra del Rossinyol, damunt la riba esquerra de la riera de Talamanca; l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), té una interessant portada romànica i conté el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca; de l’antic castell de Talamanca no resta pràcticament res.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 43,31 km2, 354 m alt, 326 hab (2017)
Situat al vessant occidental del Montseny, vora el puig de Tagamanent (1.055 m alt), al nord de la comarca. El bosc de pins, alzines, roures i faigs i els pasturatges ocupen una gran part del terme.
Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i llegums); petites extensions de regadiu prop del Congost. Ramaderia de bestiar boví i oví. Pedreres en explotació, que donen abast a una destacada indústria de materials per a la construcció. Modernament ha esdevingut lloc d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Granollers.
Municipi del Bages (Catalunya): 23,60 km2, 326 m alt, 5.911 hab (2017)
Situat a la vall del Cardener i accidentat per les serres de Castelltallat i de Castelladral. Gairebé les dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (pins i matolls).
L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de vinya i d’oliveres (sovint associades) i d’alguns cereals; el regadiu aprofita aigües derivades del Cardener per mitjà de sèquies, i produeix hortalisses. Granges avícoles. Important explotació minera: les sals potàssiques foren descobertes el 1912, però els jaciments començaren a explotar-se intensament vers l’any 1925. Indústries importants són la tèxtil, la de derivats de la fusta i la de la construcció. Àrea comercial de Manresa.
La vila és a la dreta del Cardener, el nucli vell conserva l’aspecte medieval, al peu de l’antic castell o guàrdia de Súria. Església parroquial de Sant Cristòfol, d’origen romànic.
L’agricultura és bàsicament de secà; s’hi conreen vinya, cereals i patates; el regadiu, molt localitzat, aprofita aigües derivades del riu. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. Indústria del cava, tèxtil, de la construcció i metal·lúrgica. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.
El cap municipal és el poble de Sant Pau d’Ordal. L’antic castell de Subirats dóna nom al municipi.
Situat a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes.
Situat al límit amb 
Al municipi li foren agregats el 1969 els antics termes de 
Situat al sud-est de la 
Situat al sud de la comarca, al límit amb 
Situat en un terreny accidentat, al mig de la 
Situat en una planícia, al sector oriental de la comarca, a l’esquerra del 
Situat al vessant occidental del 
Estès a la dreta del 
Dades dels Països Catalans 