(Terrassa, Vallès Occidental)
Barri de la ciutat, a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet. El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi (Sant Quirze de la Serra), la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ullastrell.
La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions indicades i la reestructuració dels partits judicials de les dues ciutats vallesanes: com a compensació, el municipi de Sant Cugat, fins el 1904 del partit judicial de Sabadell, passà al de Terrassa.
El poble de Sant Pere era l’antiga Ègara, amb les esglésies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel. Aquest és el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d’Ègara, amb les advocacions típiques de les esglésies episcopals antigues (que es trobaven també a Urgell, Vic i Besalú).
L’església de Santa Maria, que fou la primitiva basílica episcopal, és a l’indret on hi hagué l’església de la comunitat cristiana del municipi d’Ègara, anterior a la creació del bisbat. A la fi del segle VI fou ampliada i transformada en església de tres naus i s’aprofità de l’antiga el mosaic del sòl de la fi del segle IV, que avui és al davant de l’església actual, que és la tercera que s’edificà al segle XII al mateix indret. Una excavació feta el 1947 féu descobrir la capçalera de la primitiva basílica i un petit edifici de planta vuitavada amb restes del primitiu baptisteri, construït vers el 450 en crear-se la diòcesi.
L’església actual fou consagrada el 1112 i és romànica, de tradició llombarda, amb planta de creu llatina, creuer, cimbori i un petit campanar a sobre. L’absis, amb planta de ferradura, es reféu aprofitant el traçat i elements de l’anterior. En un petit absidiol de la part esquerra té pintures murals del martiri de Thomas Becket, martiritzat el 1170, executades una trentena d’anys després. Té altres restes de pintures romàniques, una era del segle X, làpides sepulcrals romanes i medievals, el retaule de Sant Abdó i Sant Senén de Jaume Huguet i altres retaules i elements de les altres dues esglésies, que en fan un petit museu. Conserva també restes d’un senzill claustre del segle XII, de l’època en què fou convertida en canònica augustiniana, filial de Sant Ruf (Santa Maria de Terrassa).
L’església de Sant Miquel és una edificació preromànica, de planta quadrada, amb absis poligonal a l’exterior i de ferradura a l’interior. Se sobreposà a una edificació del segle VI, però substancialment fou reconstruïda al segle IX aprofitant elements anteriors. Vol ésser una rústega imitació dels antics baptisteris, com els de Ravenna. Les vuit columnes i els capitells que sostenen la cúpula central són de diferent diàmetre i classe de pedra; n’hi ha de romanes i d’època dita visigòtica imitant l’estil corinti o el compost. Al centre de les columnes hi ha la piscina baptismal, refeta del tot modernament.
És molt interessant la petita cripta subterrània de tres minúsculs absidiols, coberta amb volta esfèrica, que guarda restes de pintura a l’absis central. També a l’absis major de l’església hi ha traces de pintura molt arcaica.
L’església de Sant Pere és la moderna parroquial de Sant Pere de Terrassa, que donà el nom al conjunt i a un antic municipi; correspon bàsicament a una reconstrucció del segle XII en la seva nau, té una cornisa exterior amb relleu dels signes zodiacals i altres elements típics.
L’absis o capçalera fou també aprofitat de l’obra primitiva i refet en part per adaptar-lo a les grans dimensions de l’obra romànica. És un absis trilobulat amb planta d’arc de ferradura, que té al presbiteri restes de mosaic de tradició romana, refet en part i ampliat modernament. El retaule d’obra, encastat en aquest absis, és format per petites capelles separades per columnetes que reposen sobre una biga de fusta, amb un segon registre amb dues capelletes més, tot decorat amb pintures molt arcaiques. A l’interior del mur de la banda del nord hi ha pintures murals del segle XIV amb escenes de la passió de Crist.
Retroenllaç: Barcelona, arquebisbat de | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Ventalló i Vintró, Pere Antoni | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Santa Magdalena de Puigbarral | Dades de Catalunya