Arxiu d'etiquetes: castells

Vila-seca (Tarragonès)

25 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 21,64 km2, 45 m alt, 21.993 hab (2017)

0tarragones(ant: Vila-seca de Solcina)  Situat al litoral mediterrani, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp.

Agricultura d’alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament.

La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l’antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del segle XVI), gòtica-renaixentista.

Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d’atraccions de Port Aventura. S’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans.

Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al segle XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-sacra (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,03 km2, 16 m alt, 706 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, a la dreta del riu Manol, a la confluència d’aquest amb la Muga.

El territori és pla, i és ocupat pràcticament en la seva totalitat per l’agricultura cerealista de secà, a més de farratge i blat de moro; el regadiu aprofita l’aigua de la Muga a través de sèquies, i també de pous. La ramaderia bovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Té tradició la fabricació de canyissos. És dins la zona d’expansió de Figueres i depèn de la seva àrea comercial, per això els darrers anys s’han instal·lat diverses empreses (metal·lúrgiques, materials per a la construcció, alimentàries, etc).

El poble és prop de la riba dreta del riu Manol; l’església parroquial de Sant Esteve és un petit edifici romànic, engrandit al segle XIII i posteriorment fortificat; antic castell del segle XIII conegut com l’Abadia. Formà part del comtat d’Empúries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-rodona (Alt Camp)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 33,11 km2, 259 m alt, 1.259 hab (2017)

0alt_campSituat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès.

Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. Àrea comercial de Valls.

La vila és a l’esquerra del Gaià; restes del castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d’arqueologia local i d’indumentària.

El municipi comprèn, a més, els llogarets de la Serra, del Mas d’en Bosc, del Mas de l’Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats.

Al terme s’ha trobat restes fòssils de Paleolític, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes, com l’important columbari romà del segle I.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilademuls (Pla de l’Estany)

12 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 61,54 km2, 120 m alt, 789 hab (2017)

0pla_estanySituat al nord-est de la comarca, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès. El terme, molt extens, s’esten a la dreta del Fluvià i arriba fins prop de la riba esquerra del Ter, en un sector ondulat per un bon nombre de turons i drenat per diverses rieres, entre les quals destaca la de la Farga.

Agricultura de secà (cereals i farratge) i de regadiu, localitzats vora el Fluvià, on s’hi fan patates i hortalisses. Ramaderia porcina i bovina. Població en descens.

El poble és al sector nord-est del terme, al sud del puig de Sant Baldiri, centrat per l’església parroquial de Sant Joan. A mitjan segle XV fou bastit el castell de Vilademuls, del qual no hi ha restes, que esdevingué centre de la baronia de Vilademuls.

El municipi comprèn els pobles de Galliners, Sant Marçal de Quarantella, Ollers, Vilamarí, Sant Esteve de Guialbes, les Olives de Sant Esteve de Guialbes, Vilar de Sant Andreu, Vilafreser, Terradelles, Vilademí, Orfes i Parets d’Empordà i el santuari de Sant Mer.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Viella (Vall d’Aran)

90 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)

0vall_aran

(aranès: Vielha)  Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.

L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.

pobl_viella

La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.

Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.

És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vidreres (Selva)

8 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,05 km2, 93 m alt, 7.652 hab (2017)

0selvaSituat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d’extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d’elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l’església parroquial de Santa Maria (l’edifici actual és del segle XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera.

El terme comprèn també el poble de Caulès de Vidreres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vespella de Gaià (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 18,04 km2, 102 m alt, 424 hab (2017)

0tarragonesSituat a l’esquerra del riu Gaià, al límit amb l’Alt Camp, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri, travessat pels torrents de Serralta i Mas d’en Plana, al nord-est de Tarragona. El territori no conreat és ocupat per garriga i bosc.

Agricultura de secà (vinya -el conreu principal-, oliveres, garrofers, cereals i avellaners). Gràcies a la construcció d’urbanitzacions, s’ha convertit en un lloc d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és en una elevació dominada per les restes de l’antic castell de Vespella, amb l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic.

El municipi comprèn, a més, els Masos de Vespella, que és el nucli més habitat i popular del municipi, amb cases pintades de colors vius i amb elements artístics pels seus carrers. També formen part del terme, la Coma i el castell de Sant Miquel (amb una capella romànica).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Verges (Baix Empordà)

14 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,70 km2, 23 m alt, 1.159 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la riba esquerra del Ter, en un terreny pla.

Agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria agropecuària, de la fusta i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona.

La vila és prop de la riba del Ter; és conserven algunes notables torres i fragments de les muralles del seu recinte medieval; església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica. Hi són tradicionals les representacions de la Dansa de la Mort de Verges per la Setmana Santa.

El municipi comprèn també el poble de la Vall.

El castell de Verges, esmentat el segle XII, passà el 1418 a formar el centre de la baronia de Verges, que el 1587 passà a la corona i esdevingué centre de la batllia de Verges. El 1694 les tropes franceses del mariscal Noailles derrotaren les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena a la batalla de Verges o del Ter.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Dansa de la Mort

Verdú (Urgell)

12 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 35,79 km2, 434 m alt, 924 hab (2017)

0urgellSituat a la vall mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i els relleus de la Segarra.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia ovina i porcina; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una gran tradició de la indústria de la terrissa (càntirs i sellons negres). Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tàrrega.

La vila és a l’esquerra del Cercavins, presidida pel gran castell de Verdú, restaurat modernament i voltat de les muralles; de l’església parroquial de Santa Maria sobresurt la porta romànica, bastida en 1230-50 i que conserva interessants imatges i un gran retaule; el 1970 el poble obtingué un primer premi en embelliment.

El municipi comprèn també l’antic terme dels Emprius de Ciutadilla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Veciana (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 38,90 km2, 564 m alt, 167 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb la Segarra, a l’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, al vessant de la serra de Rubió. Drenen el terme altres barrancs afluents de l’Anoia. El territori és cobert en una bona part de boscs de pins.

Agricultura de secà, amb predomini dels cereals (blat, principalment), seguits de llegums, vinya, farratges, patates i oliveres. L’activitat ramadera és força important: bestiar porcí i oví, aviram i conills. Mines de lignit. Àrea comercial d’Igualada. La població sofreix un agut procés de regressió i la corporació municipal es reuneix al poble de Segur.

El poble és al sector meridional del terme; església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. L’antic castell de Veciana és esmentat ja el 1045.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Segur, Santa Maria del Camí i Castellnou del Camí, els llocs i antics llocs de Montfalcó el Gros, Durban, Miralles de Copons, Sant Puvim i la Rubiola, les caseries de Secanella i la Clau de Miralles, l’antic terme de la Calçada i l’antiga quadra de Balsareny de Segarra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques