(Barcelona, 1903 – Guadalajara, Castella, 9 octubre 1958)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista i obtingué nombrosos premis.
Morí en un accident d’avioneta.
Benavent i Santandreu, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Castella (morts a)
Aguilera, Antoni
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XVI – Guadalajara, Castella, segle XVI)
Metge. Exercí a Guadalajara.
Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí.
Franquesa i Esteve, Pere
(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)
Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.
Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.
Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).
Ferrer i Domènech, Lluís
(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)
Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.
Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.
Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).
L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934) Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).
Fernández de Córdoba i Cardona, Antoni
(Bellpuig, Urgell, 2 desembre 1550 – Valladolid, Castella, 6 gener 1606)
Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba. Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens. Estudià a la Universitat de Lleida.
Per la seva prudència, Felip II de Catalunya li deià el duque de seso. Ambaixador (1590-1604) prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França.
Promogué la canonització de Ramon de Penyafort (1601). Majordom major de la reina Margarida d’Àustria (1604-06).
Fou un protector dels literats.
Falguera i Gatell, Josep
(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)
Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.
Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).
Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.
Ermengol VI d’Urgell
(Valladolid, Castella, 1096 – Castella, 28 juny 1154)
“el de Castella” Comte d’Urgell (1102-54). Fill d’Ermengol V d’Urgell i de María Ansúrez.
Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d’Aragó, s’apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat.
Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149).
Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1119 es casà amb Arsenda d’Àger i foren pares d’Ermengol VII d’Urgell i d’Elisabet d’Urgell.
Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, Felip I d’
(Mallén, Aragó, segle XVI – Aranda de Duero, Castella, 1611)
Baró d’Erill, d’Orcau i d’Anglesola. Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea.
Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí. Hagué de comprar-li al seu germà Francesc d’Erill la baronia d’Orcau (1584) i vendre-li la d’Anglesola (1597).
Fou gentilhome de Felip II i de Felip III. Actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló, d’on sembla que fou també governador (1597).
Al·legant aquests mèrits demanà el títol de comte de Conques (1596) i després el de marquès; obtingué el de comte d’Erill (1599). Ingressà a l’orde de Calatrava (1607).
Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general. Fortificà el Pallars i l’Urgell.
Énguera, Joan d’
(País Valencià, segle XV – Valladolid, Castella, 15 febrer 1513)
Eclesiàstic. Bisbe de Vic (1505-10) i confessor de Ferran II el Catòlic.
Nomenat bisbe de Lleida (1510-12), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalano-aragonesa (1507-13).
Fou promogut a la seu de Tortosa (1512), però morí abans de prendre’n possessió.
Elionor de Castella i de Portugal
(Castella, vers 1307 – Castrojeriz, Castella, 1359)
Reina de Catalunya. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.
Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d’Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d’una delegació valenciana, dirigida per Francesc de Vinatea, foren revocades (1332).
Després d’haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel.
Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l’infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.
Dades dels Països Catalans 