(Riudoms, Baix Camp, 21 gener 1665 – Viena, Àustria, 6 setembre 1733)

Militar. Agosarat defensor de la causa austriacista, combaté al País Valencià -on sotmeté Xàtiva, Oliva, Gandia i València (1705) i Utiel (1706)-.

En 1707-08 combaté en la defensa de la línia nord de Catalunya, i frustrà l’ofensiva del duc de Noailles.

Durant l’any 1713 combaté arreu de Catalunya -des del Maresme fins al Solsonès– intentant de resistir l’exèrcit borbònic.

Acusat d’abandonar el combat a Alella marxà amb els lligalls dels procés a Gènova (gener 1714), per tal que l’arxiduc decidís. Restà al costat de l’emperador i assolí el grau de tinent general de cavalleria de l’imperi austríac.

Foren germans seus:

Joan Nebot i Font  (Riudoms, Baix Camp, 18 maig 1667 – Viena, Àustria, 1739)  Militar austriacista. El 1704 combaté a Gibraltar, bé que la seva tasca fou bàsicament política i d’organització de l’exèrcit català. Després de la caiguda de Barcelona, fugí a Mallorca, i a la caiguda d’aquesta, s’exilià.

Josep Nebot i Font  (Riudoms, Baix Camp, 6 maig 1672 – Catalunya, segle XVIII)  Militar. Organitzà l’adhesió del Camp de Tarragona a la causa dels Àustria. Amb un cos de voluntaris de les comarques del Priorat i del Baix Ebre derrotà els borbònics a Lechago, prop de Calamocha (1706), i combaté en el front de Lleida (1707). El 1714 continuava assetjant els borbònics en el Tarragonès.