Arxiu d'etiquetes: botànics/ques

Micó, Francesc

(Vic, Osona, 1528 – Barcelona, 1592)

Botànic. Estudià formació a la Universitat de Salamanca.

Es pot afirmar que fou el primer botànic català amb una metodologia científica: estudià la flora de la costa de Llevant, la del massís de Montserrat i la del Guadarrama.

Linné acceptà el nom de Verbascum miconii per batejar científicament l’orella d’ós o herba morena.

Publicà Las vistas de Montserrat i Alivio de sedientos (1576), en la qual tractà de la possibilitat que hi ha de refrescar la beguda amb neu fosa.

Destruí la creença popular del perill que oferia l’aigua de glaç.

El seu germà Josep Micó  (Catalunya, segle XVI), fou astrònom i teòleg. Fou catedràtic de teologia a Barcelona. Escriví una memòria sobre el cometa aparegut el 8 de novembre de 1577.

Meca-Caçador-Cardona i de Beatrin, Antoni de

(Barcelona, 1726 – 1788)

Botànic i quart marquès de Ciutadilla.

Féu dessecat l’estany de Bellcaire.

Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, en morir, terrenys per a la creació d’un jardí botànic.

Masferrer i Rierola, Marià

(Sant Quirze Safaja, Moianès, 10 abril 1856 – Espinelves, Osona, 13 desembre 1923)

Naturalista recol·lector i taxidermista.

Cabaler de Masjoan i d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d’ocells preparats per ell.

Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda.

Masferrer i Arquimbau, Ramon

(Vic, Osona, 15 maig 1850 – Cottabato, Mindanao, Filipines, 5 abril 1884)

Botànic i metge. Germà de Francesc d’Assís, Francesc de Paula, Joaquim i Josep.

Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar.

L’any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l’arxipèlag com havia fet abans a les Canàries.

Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a “La Garba Muntanyenca”.

A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife.

Masclans i Girvés, Francesc

(Barcelona, 4 març 1905 – 18 gener 2000)

Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri.

Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963).

Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l’Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

Marimurtra

(Blanes, Selva)

Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.

El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.

En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.

Enllaç web: Marimurtra

Marcet i Poal, Adeodat F.

(Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1 març 1964)

Botànic. Germà d’Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l’orde benedictí i residí a l’abadia de Montserrat.

Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més de les seves col·laboracions científiques al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i a la “Revista Montserratina”, escriví algunes obres de caràcter religiós.

Losa España, Taurino Mariano

(Moradillo de Roa, Castella, 11 juliol 1893 – Miranda de Ebro, Castella, 8 octubre 1966)

Botànic. Deixeble de Carles Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer.

Ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona.

Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia.

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.

Llenas i Fernández, Manuel

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 5 gener 1879 – Barcelona, 1937)

Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals. Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.

Obres principals: Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).