(Barcelona, 1 desembre 1683 – 21 febrer 1726)
Botànic i farmacèutic. Fill de Jaume Salvador i Pedrol i germà de Josep.
El 1705 anà a París, on va formar-se al costat de Tournefort, Vaillant i d’altres.
Viatjà, amb A. De Jussieu, per diverses zones de la península ibèrica i explorà també les Balears.
(Barcelona, 20 juny 1649 – 23 juny 1740)
Botànic i farmacèutic. Fill de Joan Salvador i Boscà. Viatjà per França i Espanya, acompanyat en algunes ocasions per Tournefort.
Fundà a Sant Joan Despí un jardí botànic, que va ésser el primer de l’estat espanyol.
L’herbari iniciat pel seu pare i continuat per ell i pels seus fills, Joan i Josep Salvador i Riera, es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona, juntament amb la seva biblioteca i diverses col·leccions més.
(Calella, Maresme, 1598 – Barcelona, 28 abril 1681)
Farmacèutic i botànic. Féu nombrosos viatges per col·leccionar un gran herbari, considerat com el primer del país.
Posà el fonaments del Museu Salvador, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona.
Fill seu fou Jaume Salvador i Pedrol.
(Sabadell, Vallès Occidental, 13 juliol 1857 – Terrassa, Vallès Occidental, 7 octubre 1934)
Filòleg i botànic. Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial. Fou membre corresponent de l’Academia Española.
Col·laborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya (1913-23).
Autor de la Flora del Pla de Bages (1905) i d’altres treballs publicats al “Butlletí de Dialectologia Catalana”: Noms dels bolets catalans (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929).
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Herbolari. Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable.
Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé.
S’enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps.
(Barcelona, 18 juliol 1916 – 3 agost 1992)
Dissenyador de jardins i botànic. Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona.
El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria.
Col·laborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del segle XX. Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i dels Jardins S’Avall de Mallorca. Destacà, també, en el camp de la nomenclatura botànica.
Entre les seves principals publicacions cal destacar Las plantas de jardín cultivadas en España (1970) i Árboles de Jardín (1972).
Gran coneixedor de les cactàcies i les suculentes, fou membre fundador de l’Organització Internacional per a l’Estudi de les Plantes Suculentes (IOS).
En honor seu s’ha anomenat l’espècie Opuntia panellana i la varietat de rosa rosa Pañella.
(Blanes, Selva, 23 febrer 1734 – Madrid, 6 maig 1793)
Botànic i farmacèutic. Catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, publicà monografies sobre diverses plantes, i fou traductor i comentarista de les obres de Linné.
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Madrid, a la de Ciències i Arts de Barcelona i a d’altres corporacions científiques.
Va escriure Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo (1778) i Parte práctica de Botánica del caballero Carlos Linneo (1784).
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)
Botànic i farmacèutic.
Impulsà la fundació de la Societat d’Història Natural de les Balears i centrà els seus estudis en la flora de Mallorca i Cabrera.
Publicà Les plantes medicinals baleàriques (1954) i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de Cabrera i dels illots que l’envolten (1976).
(Mataró, Maresme, 8 agost 1918 – Jaca, Osca, 4 febrer 2017)
Botànic. Doctor en ciències naturals, vicedirector del Centre Pirenaic de Biologia Experimental de Jaca.
Fitosociòleg i explorador florístic del litoral català, del Pirineu i de la Serralada Cantàbrica.
És autor, entre altres notables treballs, de Flora de la cordillera litoral catalana (1956-64), Estudio dinámico de las poblaciones de robles de la cordillera litoral catalana (1957) i Los pastizales aragoneses (1966).
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 10 juny 1693 – Madrid, 1768)
Botànic i farmacèutic. S’establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona.
En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L’any següent fou nomenat farmacèutic major de l’exèrcit espanyol expedicionari a Menorca.
A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico.
Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi.
Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.
Dades dels Països Catalans 