Arxiu d'etiquetes: bibliòfils/es

Bonsoms i Sicart, Isidre

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 gener 1849 – Valldemossa, Mallorca, 14 novembre 1922)

Bibliòfil. Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l’Institut d’Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5.000 exemplars dels segles XVI al XIX, i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies i algunes rareses bibliogràfiques.

Reuní una col·lecció molt important d’edicions del Quixot i de llibres de cavalleria espanyols (entre els quals cal remarcar un exemplar de Tirant lo Blanc en traducció castellana).

En agraïment a aquesta donació, l’IEC creà el premi Isidre Bonsoms, d’estudis cervantins. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà a l’edició d’Iconografía del Quijote (1905).

Boix i Merino, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 maig 1858 – Madrid, 11 maig 1932)

Enginyer i bibliòfil. Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’estat espanyol.

Reuní importants col·leccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres. Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves col·leccions als museus de Madrid.

Bibliografia Nacional de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1979 – )

Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC.

Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994.

D’aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n’ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l’Institut Català de Bibliografia.

Besora, Josep Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 1665)

Humanista i bibliòfil. Doctor en teologia i canonge de la seu de Lleida. Residí a Roma i a Barcelona.

Fou diputat del seu capítol al Parlament general convocat a Barcelona (1653), però posteriorment li foren revocats els poders. Fou president de la Generalitat (1656), i protestà per la separació del Rosselló i la Cerdanya arran del Tractat dels Pirineus (1659).

Va deixar en testament 5.577 volums a la biblioteca dels Carmelites de Barcelona amb la condició que fos pública (1654). Fou amic de Pèire de Marca i de Gaspar Roig i Jalpí i mantingué correspondència amb molts erudits de l’època.

És autor de Cosas memorables, d’un episcopologi lleidatà i algunes peces oratòries en llatí.

Bertran i Pijoan, Lluís

3 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 1892 – Barcelona, 1959)

Poeta i bibliògraf. Començà els estudis eclesiàstics a la Universitat Pontificia de Tarragona i els prosseguí a Roma.

Sense acabar-los, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona; fou redactor de “La Veu de Catalunya”, director d’“El Borinot” i secretari general de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Entre les seves obres: En el llindar de l’art (poesies), Franciscàlies (prosa) i l’assaig Premsa de Catalunya (1931).

Després de la guerra civil, col·laborà a “Solidaridad Nacional”.

Batlle i Martínez, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 febrer 1869 – 15 març 1939)

Llibreter i bibliòfil. Fundà l’editorial l’Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del “Calendari Català” (1898-1905).

Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925).

Amer i Omar, Miquel Victorià

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1824 – Barcelona, 1912)

Poeta i bibliòfil. Col·laborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, i fou mantenidor dels primers Jocs Florals i d’altres de posteriors, en què aconseguí diversos premis el 1865 i el 1867.

Publicà Poesies i edità Lo Gènesi de Scriptura, en la versió de Guillem Serra de 1451.

Es casà amb la poetessa Victòria Penya.

Aplegà un notable fons de bibliòfil que passà a l’Ateneu Barcelonès.

Soberanas i Lleó, Amadeu-Jesús

1 Resposta

(el Catllar, Tarragonès, 21 maig 1938 – Barcelona, 15 abril 2014)

Filòleg i bibliògraf. Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya, de la qual havia fet una primera edició vulgaritzadora el 1961. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1964-86).

El 1969 fou nomenat conservador de la Secció d’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya i el 1971 hi esdevingué conservador de la Secció de Manuscrits i Reserva impresa. Ha estat director de les biblioteques de la Universitat Autònoma i professor de l’Escola de Bibliografia de Barcelona.

Ha editat el volum II dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (1968) i altres texts antics i moderns, entre els quals cal destacar els Brins d’espígol de Jacint Verdaguer (1981), l’Espistolari de J. Salvat-Papasseit (1984).

A part alguns treballs propis sobre lexicografia, com Panorama de la lexicografia catalana (1986, en col·laboració), ha resseguit les passes de Nebrija a Catalunya (1981) i ha estudiat la història de la lexicografia catalana.

Ha publicat diverses bibliografies i treballs sobre història del llibre als Països Catalans.

Patxot i Jubert, Rafael

5 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 maig 1872 – Ginebra, Suïssa, 8 gener 1964)

Meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor. Fill de Eusebi Patxot i Llagostera  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1846 – 1893)  Pianista que assolí èxits notables.

Pertanyia a una família d’industrials surers. Amplià estudis d’astronomia a Cambridge. A 23 anys instal·là a Sant Feliu un observatori astronòmic i inicià treballs micromètrics sobre els estels múltiples. Fruit dels treballs realitzats a l’observatori fou el magnífic volum de resultats del 1896 al 1905, apareguts el 1908. Com a apèndix, l’edició inseria els Materials per a la pluviometria catalana (1896-1905).

El 1919 instituí, a la memòria del seu pare una fundació per premiar obres musicals compostes per autors catalans, mitjançant concursos anuals convocats per l’Orfeó Català; un any més tard creà una fundació destinada a premiar estudis històrico-político-socials, en memòria del seu avi, també mitjançant concursos anuals convocats per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Gràcies a aquesta institució s’han pogut publicar memòries corresponents a les seccions filològica, històrico-arqueològica i de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, com el “Butlletí de Dialectologia Catalana”, l’Atlas Pluviomètric de Catalunya, la revista “Estudis Universitaris Catalans”, i d’altres.

Per a la “Biblioteca Popular de l’Avenç” traduí Uranie, de Camil Flammarion, Voyage autour de ma chambre, de X. De Maistre, i d’altres. Edità l’Atlas Internacional de Núvols, sota els auspicis del Comitè Meteorològic Internacional, del qual formava part. L’any 1923 oferí al Centre Excursionista de Catalunya els mitjans per realitzar un estudi de les masies catalanes en els seus variats aspectes (arquitectònic, d’indumentària, etnogràfic, social, històric).

Se li deu l’organització i la publicació del Cançoner Popular de Catalunya, on es recollien 25.000 cançons. Al seu mecenatge es deu també la publicació del Llegendari Català i el Refranyer Popular de Catalunya, així com les Cròniques Catalanes, un corpus de quinze volums.

Palau i Dulcet, Antoni

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 20 desembre 1867 – Barcelona, 30 novembre 1954)

Llibreter, bibliògraf i escriptor. Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano (1923-27), molt acrescuda en una segona edició (1948-76) pel seu fill Agustí: vint-i-set volums i uns 375.000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica. Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit.

Publicà també, des del 1901 una sèrie titulada Teatro antiguo y moderno, que comprenia quaranta-set volums, El año literario y artístico de Barcelona (1895), La biblioteca del marquès de Llió (1909), Bibliografia de la Conca de Barberà (1915), Bibliografia cronològica de Balmes (1915), La Corona d’Aragó i sos antics dominis: Catalunya, València, Balears, Sardenya, Nàpols i Sicília (1916), Bibliografía de Cervantes (1924), La vespra de Sant Joan a Montblanc (1927), La Setmana Santa a Montblanc (1928) -la majoria són opuscles- i Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola i Montornés (1930), Guia de Montblanc (1931), Guia de Poblet (1931), Guia de la Conca (1932) i les pàgines testimonials Memòries d’un llibreter català (1935) -edició castellana de 1949-, ultra Memorias de libreros (1949).

Fou declarat fill predilecte de Montblanc (1949).