(Barcelona, 15 agost 1968 – )
Nedador. Va aconseguir la medalla olímpica de bronze a la final de 200 m braça dels Jocs Olímpics de Seul (1988).
Posteriorment es convertí en el primer nedador espanyol en assolir el 1990 un record d’Europa (2’12”24 en els 200 m braça). El 1991 va batre també el record d’Espanya dels 400 m estils.
Fou medalla de bronze als campionats d’Europa de 1991.
Es retirà el 1996 i treballà com a tècnic en diversos països, així com a universitats i clubs dels EUA.
(Barcelona, 25 gener 1888 – Buenos Aires, Argentina, 14 juliol 1979)
Editor. Fill d’Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret.
Format a la Llibreria Espanyola, s’independitzà des de molt jove del negoci del pare i l’any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta.
Donà aires de modernitat a la venda de llibres i, com a editor, creà les col·leccions “Quaderns Blaus”, “Biblioteca Literària”, “Biblioteca Catalònia” i “Biblioteca Univers”.
Publicà els set volums de l’inacabada obra de Rovira i Virgili Història nacional de Catalunya, i la de Pompeu Fabra Diccionari general de la Llengua catalana.
El 1936 s’exilià a França, des d’on passà a Buenos Aires, on fundà l’editorial Sudamericana.
(Barcelona, segle XIX – 2 febrer 1891)
Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra. Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d’Europa.
Fou director general de correus i president de l’Ateneu Barcelonès.
Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot.
(Barcelona, 1918 – València, 2010)
Historiador de la literatura castellana. Catedràtic de llengua i literatura castellana de la universitat de Sevilla.
A més de diverses edicions crítiques (Viaje a Tamorlán, 1943; La Diana, 1948) i de molts articles sobre novel·la pastoral i bizantina, ha publicat Introducción a la literatura medieval española (1953), Métrica española del siglo XX (1969), Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro (1972), Los libros de pastores en la literatura española (1974), Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machado (1977) i Lírica medieval española (1977).
(Barcelona, 14 maig 1853 – Madrid, 18 abril 1925)
Empresari i terratinent. Segon marquès de Comillas.
Els seus interessos econòmics s’estenien a diverses empreses i bancs importants. Ajudà econòmicament institucions eclesiàstiques, finançà la guerra del 1898 i les guerres del Marroc.
Durant la revolta del 1917 adquirí armament per enfrontar-se al moviment obrer. Protegí la Dictadura de Primo de Rivera.
Hom intentà iniciar-ne el procés de beatificació el 1948.
(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)
Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.
Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.
Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.
A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.
Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.
(Barcelona, 1921 – 1980)
Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó.
Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).
(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)
Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.
A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.
Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.
(Barcelona, 4 març 1924 – 6 abril 2004)
Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU).
Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d’home (1988) i Lolita al desnudo (1991).
(Barcelona, 9 desembre 1890 – 25 novembre 1967)
“Tana Lluró” Soprano i professora. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona.
Féu el seu debut l’any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l’òpera Roméo et Juliette, de Gounod.
Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d’Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d’Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops.
Posteriorment va dedicar-se a l’ensenyament.
Dades dels Països Catalans 