Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Gibert i Serra, Vicenç Maria

(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)

Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.

Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.

Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.

També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).

Gibert i Sans, Manuel

(Barcelona, 1795 – 22 setembre 1873)

Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà.

Presidí el consell d’administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu.

També destacà en l’exercici professional.

Gibert i Mateus, Salvador

(Barcelona, 1882 – 1919)

Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí “La Tralla del Carreter” i “Metralla”.

Exiliat a Mèxic (d’on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic.

Gibert i Camins, Joan

(Barcelona, 12 març 1890 – 9 agost 1966)

Músic i pedagog. Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i féu concerts en diferents països europeus.

Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Barcelona des del 1945, i de piano des del 1947.

Gibernau i Bultó, Manuel

(Barcelona, 15 desembre 1972 – )

Sete Gibernau”  Motociclista. Nét de Francesc Bultó, cofundador de Montesa i fundador de Bultaco. Començà competint en trial i motocròs, i el 1990 passà a la competició de velocitat.

El 1996 debutà en el mundial en la categoria de 250 cc, però el 1997 canvià a 500 cc i quedà cinquè del Mundial.

Es va retirar al novembre de 2006, amb una breu reaparició el 2009.

Giberga i Bosch, Antoni

(Barcelona, 1800 – 1845)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels membres de la junta revolucionària que, durant la revolta de 1842, tractà sense èxit d’arribar a una transacció amb el general van Halen. El fracàs de la gestió tindria per conseqüència el ferotge bombardeig de terror ordenat pel general Espartero.

Fou deportat a Cuba per algun temps. Allí fundà l’Ateneu Català de la Classe Obrera, així com una Societat Benèfica que es titulà d’Amics dels Pobres.

Fou el pare del metge Antoni Giberga i Gibert.

Ghilloni i Molera, Alexandre

(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)

Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.

Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.

Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).

Genovart i Llopis, Jaume

(Barcelona, 21 novembre 1941 – 13 març 1994)

Pintor. De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament.

Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies, això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment.

Gener, Guerau

(Barcelona, vers 1369 – vers 1408/11)

Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà.

Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València.

L’any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.

Gelpí i Vintró, Enric

(Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 11 març 2011)

Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l’Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya.

Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l’escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns.

Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d’animals del país.