Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Casanova, Joan de -cardenal-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1387 – Florència, Itàlia, 1 març 1436)

Cardenal. Frare domínic. Estudia teologia a Salamanca (1415-19). Fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V.

Nomenat bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d’Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36) i cardenal (1431).

En les disputes entre el papa i el concili de Basilea va anar inicialment a favor del concili, però posteriorment féu costat a Eugeni IV.

Autor del Tractatus de potestate pape et concilii generalis (1435), en dues versions, llarga i abreujada, on defensà el poder papal, In quodam tractatu quem super edidi (pòstum), un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (les dues darreres obres, inèdites).

Casanelles i Rahola, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1948 – )

Especialista en patrimoni industrial. Enginyer industrial de formació, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB i féu un màster de gestió ambiental a la universitat d’Indiana (EUA).

Promotor del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual fou director des de la seva creació (1984), l’estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya.

Ha estat membre de la comissió executiva del The International Committe for the Conservation of the Industrial Heritage.

Casamitjana i Alsina, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juliol 1805 – València, 1881)

Compositor i flautista. Residí un temps a París i a Santiago de Cuba (1832-66).

Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Clàssics (1887).

Compongué diverses obres simfòniques (Simfonia, Marxa russa, Andantino i Saltarello) i fou flautista notable.

Casamada i Comella, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 setembre 1772 – 7 novembre 1841)

Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l’antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona.

Es dedicà a l’ensenyament i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons.

Casals i Rovira, Assumpció

2 Respostes

(Barcelona, 17 gener 1896 – 23 gener 1975)

Actriu. Filla de l’actor Enric Casals i Moles.

Actuà amb Enric Borràs (en l’estrena de Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, el 1917); després s’especialitzà en la interpretació de sainets i vodevils.

El 1938 s’exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea.

Casals i Ribes, Carles

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 28 agost 1852 – Bonastre, Baix Penedès, 1908)

Organista. Fou organista al Vendrell fins al 1889.

Hi fundà la societat coral “La Lira Vendrellenca”. Fou un notable pedagog.

Donà els primers ensenyaments musicals als seus fills Pau i Enric Casals i Defilló.

Casals i Font, Martí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1871 – Catalunya, segle XX)

Escultor. Es formà al taller dels germans Vallmitjana.

Féu una llarga estada a l’Argentina, d’on no tornà fins al 1929. Durant la seva estada americana guanyà diversos premis i realitzà alguns monuments.

Destacà com a medallista. Es conserven alguns dels seus models al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Casals i d’Echauz, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 octubre 1790 – després 1863)

Metge. Membre de la Real Academia de Medicina Práctica, fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820). Inspector general durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca.

Per les activitats polítiques com a membre del partit liberal, emigrà a Arequipa (Perú), on exercí l’homeopatia.

Ideà el casalímetre, màquina pneumàtica per comprovar les teories de la inflamació, i el casalimagnes, per detectar fluids nerviosos.

Publicà La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano, o la filosofía de la organización descubierta por D. Buenaventura Casals (1864).

Casals i Camps, Emili

2 Respostes

(Barcelona, 1843 – 1928)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Conreà els temes històrics. El 1883 presentà, a Munic, la seva obra més important, la Farmàcia de començos del segle XIX, que adquirí el Museu d’Art Modern de Barcelona.

Casal i Martínez, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 setembre 1962 – )

Tennista. El 1982 fou campió d’Espanya; més endavant, campió de l’open de Florència (1985) i campió de Niça, Munic i Gstaad (1986).

L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B. Becker quan defensava l’estat espanyol en la Copa Davis.

Amb E. Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats: foren finalistes a Wimbledon (1987), guanyaren el torneig dels EUA (1988) i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül (1988).