(Barcelona, 13 desembre 1873 – Madrid, 1942)
Compositora. Germana de Carles.
Escriví l’òpera Schiava e regina (1892).
Casagemas i Coll, Lluïsa
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)
Casagemas i Coll, Carles
(Barcelona, 27 setembre 1880 – París, França, 17 febrer 1901)
Pintor. Germà de Lluïsa. Concurrent d’Els Quatre Gats.
Amic íntim de Picasso, amb ell instal·là el seu estudi barceloní (1900) i anà a París, on se suicidà.
En la seva prometedora jovenesa havia destacat en la pintura al pastel, amb una brillant observació dels carrers i dels espectacles de París.
Hi ha obres seves al Cau Ferrat de Sitges i a diverses col·leccions.
Casado Martínez-Carmona, Xoan Manuel
(Barcelona, 31 desembre 1949 – 19 gener 2002)
Poeta. Fill de Manuel Casado Nieto.
La seva obra és recollida en els volums Registro de menores espantos (1973), Os preludios (1980) i Libro de Caldelas (1982), on exposa l’experiència personal en un to col·loquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys 1950, però des d’una òptica profundament gallega: ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota.
Ha conreat, també, la narració: O inverno do lobo (1985) i Os Brasileiros (1985).
Casadevall i Deparés, Gaietà
(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)
Compositor. Fou bon organista i pianista.
Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.
Casades i Gramatxes, Pelegrí
(Barcelona, 27 febrer 1855 – 14 març 1947)
Historiador i arqueòleg. Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic.
Publicà diverses memòries al “Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques” i a la “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa”, de la qual fou també director (1892-1917).
Col·laborà també a “La Renaixensa” i formà part de la junta diocesana encarregada de la reconstrucció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia.
Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès (1903) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d’arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya.
És autor de Lo Lluçanès (1897) i Influència de l’art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903). Deixà inèdites unes Memòries.
Casademunt i Torrents, Josep
(Barcelona, 24 juliol 1804 – 11 octubre 1868)
Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d’arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona.
Catedràtic de l’escola professional de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
L’any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià Casademunt.
Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Casademont i Pou, Francesc d’Assis
(Barcelona, 14 novembre 1923 – Girona, 10 agost 2007)
Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol.
Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d’Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats.
Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.
Casa-saja, Francesc de
(Barcelona, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1406)
Mercader i conseller reial. S’especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, tant per proveir-se d’objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs.
Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393).
A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies.
Amb Francesc Foix, el 1400, s’encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere (VI) de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s’encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí I el Jove, Frederic de Luna i Violant de Sicília. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre.
Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard.
Carvajal i Ferrer, Xavier
(Barcelona, 3 gener 1926 – Madrid, 14 juny 2013)
Arquitecte. Format a l’Escola d’Arquitectura de Madrid.
Entre les seves obres sobresurten l’Escola d’Alts Estudis Mercantils (1961), a Barcelona, i l’Escuela de Telecomunicaciones (1960 i 1971), a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande. Fou també autor de la Torre de València (1970), a Madrid.
Obtingué la medalla d’or a la IX Triennale de Milano (1956), el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York (1964-65), donat per l’AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea (1968).
Fou encarregat (1971) per les autoritats de Madrid de dirigir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Posteriorment dirigí la de Las Palmas.
Carulla i Riera, Vicenç
(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)
Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.
Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.
Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.
Dades dels Països Catalans 