Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Casas i Abarca, Pere

5 Respostes

(Barcelona, 1875 – 1958)

Pintor, escultor i fotògraf. Germà d’Agapit. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l’escultura durant pocs anys.

En pintura tractà una temàtica d’interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903).

S’encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial “Mercurio”. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d’on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.

Casanovas i Roy, Enric

5 Respostes

(el Poblenou, Barcelona, 12 agost 1882 – Barcelona, 12 gener 1948)

Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de l’Escola de Llotja; amplià estudis a París (on rebé la influència de Rodin –Tristos caminants-), Brussel·les, Anvers, Londres i Florència.

Exposà als salons de París (1909-12) i a diferents salons de Barcelona. Guanyà la primera medalla d’Escultura a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Formà part del grup Les Arts i els Artistes.

Féu el monument a Narcís Monturiol a Figueres i altres obres en marbre, bronze i pedra. Amb el temps anà evolucionant cap a un classicisme, amb la clara voluntat de convertir en cànon de bellesa immortal la dona catalana, fet que el converteix en un dels escultors noucentistes més destacats (Nu femení).

Casanovas i Puig, Maria Aurora

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1913 – 28 desembre 1968)

Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950.

Col·laborà en L’art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).

Casanovas i Puig, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 29 octubre 1996)

Compositor. Estudià violí al Conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla.

Ha escrit obres vocals –Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instrument-, obres per a piano –Sonata (1950) i Bipolar (1964- obres de cambra –Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)-.

És autor d’Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals i Moviments concertants (1974), per a orquestra. S’expressà amb concisió i amb refinament sonor.

Exercí la crítica musical al setmanari “Destino” des del 1966 fins al tancament de la revista.

Casanovas i Mercadé, Isidor

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 agost 1908 – 5 abril 1992)

Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona.

Exposà a moltes sales d’art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols.

Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.

Casanovas i Gorchs, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)

Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.

El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.

De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.

No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.

Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.

Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

Casanovas i Carnicer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1905 – 6 maig 1994)

Metge. Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana.

Autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques.

Casanovas, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1760 – 1816)

XCVIII abat de Poblet, XLIV dels quadriennals. Fou elegit el 1804, succeint l’abat Antoni Mas.

Al seu temps fou catalogada la biblioteca del monestir.

Cessà el 1808. durant dos anys, l’abadiat restà vacant, fins al primer període abacial de Josep Barba.

Casanova i Bosch, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 març 1701 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1768)

Ciutadà honrat. Fill de Rafael Casanova i Comes.

Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V de Borbó.

Després de la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare.

Cursà els estudis de dret a la nova universitat de Cervera.

Casanova, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)

Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.

Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).

Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.