(Granada, Andalusia, 1848 – Barcelona ?, segle XIX)
Polític republicà. Resident a Catalunya des del 1853, participà a la revolta de setembre de 1868 a Barcelona.
Durant la restauració s’afilià al partit republicà de Ruiz Zorrilla i organitzà la conspiració de 1884-86.
Unit al lerrouxisme des del 1904, fundà la Fraternitat Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del districte sisè, a Barcelona.
(Santa Margalida, Mallorca, 1906 – Barcelona, 1973)
Industrial. Fill de Joan March i Ordinas. Estudià a Barcelona i a Cambridge.
Col·laborà amb el seu pare en les empreses familiars; presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction.
Impulsà les activitats de la Fundació March.
(Manresa, Bages, 20 novembre 1875 – Barcelona, 13 març 1952)
Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908.
Professor d’història de l’Església des del 1911 a les facultats de teologia de l’orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma.
Bibliotecari i arxiver. S’especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954).
Difongué l’autobiografia d’Ignasi de Loiola (1920).
(Barcelona, 28 gener 1918 – 21 desembre 1990)
Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat.
De la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966).
Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d’Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós.
S’acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983).
(Barcelona, 27 gener 1894 – 25 novembre 1963)
Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals.
Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc.
Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico… de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926).
Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63).
El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 20 desembre 1925)
Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona.
Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi.
El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
(Barcelona, 1787 – 1857)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l’oratòria sagrada des del segle XVI.
(València, vers 1335 – Barcelona, 1410)
(o March) Poeta preceptista i senyor d’Eramprunyà. Fill de Jaume Marc.
Fou uixer d’armes del rei Pere III el Cerimoniós i conseller de la ciutat de Barcelona. Participà en nombroses batalles. Nominat mantenidor dels primer jocs florals (1393) per Joan I el Caçador, del qual fou home de confiança.
Compongué poemes al·legòrics La joiosa guarda i Cobles de Fortuna, sis poesies breus i un diccionari de rimes, el Llibre de concordances (1371), uns sis mil mots, de gran importància pel coneixement del lèxic i la poètica catalans.
També és autor de Debat entre Honor e Delit (1365), escrita durant el setge que les tropes catalanes tenien posat a Morvedre, ocupat per Pere el Cruel.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1850 – Barcelona, 24 juliol 1922)
Religiosa. Fundadora, amb F.X. Butinyà, de l’orde de les josefines. En fou superiora general (1898-1912).
Per dificultats internes de la fundació en sortí el 1913. Va ésser rehabilitada el 1963.
(Gènova, Itàlia, 1864 – Barcelona, 1944)
Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab.
Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l’Orfeó Català, l’hospital de Sant Pau i la plaça de toros Monumental, així com en diversos edificis modernistes de Domènech i Montaner.
Dades dels Països Catalans 