Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Mir i Llusada, Carme

(Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986)

Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir.

Obrí la seva casa de modes a Barcelona el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment.

Mir i Escudé -germans-

Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch

Andreu Mir i Escudé  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

Francesc Mir i Escudé  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant de planxa litogràfica.

Manuel Mir i Escudé  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

Miquel Mir i Escudé  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).

Ramon Mir i Escudé  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

Miquel i Baró, Josep

(Lleida, 1865 – Barcelona, 17 agost 1909)

Polític. Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebel·lió a Sant Andreu; dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial.

Fou el primer executat en la repressió que seguí a aquests fets.

Miquel i Badia, Francesc

(Barcelona, 15 agost 1840 – 29 maig 1899)

Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d’objectes d’art.

Fou un dels fundadors del setmanari “El Recuerdo” (1862).

Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.

Minuart i Parets, Agustí Antoni

(Barcelona, 1677 – 1743)

Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V de Borbó.

El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).

Ministral i Masià, Jaume

(Girona, 5 juny 1914 – Barcelona, 1982)

Mestre i escriptor. Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982).

Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).

Mínguez i Defis, Joan

(Valdo, Argentina, 7 maig 1900 – Barcelona, 8 juliol 1960)

Escriptor. Traduí per a la Fundació Bernat Metge les elegies de Tíbul i de Properci.

Poeta simbolista, publicà Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). A part del contes Magda la generosa (sd), la seva obra més important és la novel·la Dies verges (1929).

Fou el pare de Núria Mínguez i Negre.

Millet i Millet, Lluís Maria

(Barcelona, 21 juny 1906 – 19 juliol 1990)

Músic. Fill de Lluís Millet i Pagès. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou també professor.

Director artístic de l’Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari.

És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.

Millet i Bel, Salvador

(Viladrau, Osona, 2 agost 1912 – Barcelona, 29 abril 1998)

Economista i polític. Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de Francesc Cambó, durant la guerra civil s’exilià a França.

Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975.

Fou president de “La Caixa”, de la Fundació Bernat Metge i de l’Institut d’Estudis Europeus.

El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Millàs-Raurell, Josep Maria

(Barcelona, 6 setembre 1896 – 18 gener 1971)

Escriptor. Alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya.

Fou poeta, narrador i, sobretot, dramaturg que inicià una carrera de gran èxit amb La llotja (1928), una crítica de la burgesia de Barcelona, que continuà amb peces com La sorpresa d’Eva (1930) o Fruita verda (1935).