Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Mirambell, Caterina

(Barcelona, 1822 – 7 gener 1888)

(Caterina Casals i Mirambell) Actriu. Debutà el 1845 al Teatre Nou.

Treballà a l’Odeon, al Circ Barcelonès, al Novetats, al Romea, etc.

Entre les seves interpretacions cal destacar Don Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer, i El ferrer de tall, de Frederic Soler.

S’especialitzà en papers de característica.

Miralles i Solà, Carles

(Barcelona, 25 maig 1944 – 29 gener 2015)

Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona.

Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d’Efes i d’altres. Ha publicat estudis sobre l’origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc.

Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra. El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra.

Fundador i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista “Ítaca”.

Miralles i Anglès, Ermenegild

(Barcelona, 19 agost 1859 – 1 maig 1931)

Enquadernador i litògraf. Creà i dirigí la revista artística “Hispania” (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico.

Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon.

A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d’èxit comercial.

Miracle i Montserrat, Josep

(Barcelona, 9 gener 1904 – 19 novembre 1998)

Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra.

Ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d’una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).

Miracle i Cesat, Rafael

(Valls, Alt Camp, segle XIX – Barcelona, 1850)

Farmacèutic.

Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona… (1835) i Guia estadística y manual de Barcelona (1836), en col·laboració amb Pere Felip Monlau.

Mirabent i Vilaplana, Francesc

(Barcelona, 21 novembre 1888 – 5 maig 1952)

Filòsof. De família obrera, treballà d’empleat de banca fins que creà un negoci propi.

De formació autodidàctica, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, en 1920-32 en fou auxiliar, i es doctorà el 1927.

Professor d’estètica a la Universitat de Barcelona (1943) i n’obtingué la càtedra el 1950. Intentà de convertir l’estètica en una ciència independent, contrària a l’irracionalisme i al fisiologisme.

Col·laborador de la “Revista de Catalunya”, entre d’altres.

Entre els seus treballs excel·leixen L’Escola escocesa i la seva influència en els filòsofs catalans del segle XIX (1922), Els estudis filosòfics a Catalunya (1927), La estética inglesa en el siglo XVIII (1927), De la bellesa (1936), Dos poetas: Valéry y Claudel y la estética (1946) i Estudios estéticos y otros ensayos filosóficos (1958).

Mirabent i Soler -germans-

Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:

Antoni Mirabent i Soler  (Barcelona, 1873 – segle XX)  Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.


Francesc de P. Mirabent i Soler  (Barcelona, 1864 – 1942)  Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).


Joaquim Mirabent i Soler  (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX)  Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.

Mirabent i Gatell, Josep

(Barcelona, 10 setembre 1831 – 30 octubre 1899)

Pintor. Deixeble a l’Escola de Llotja de Barcelona, dels natzarens Milà i Fontanals i Claudi Lorenzale.

Aviat abandonà els camins marcats pels seus mestres i passà a la decoració d’interiors, gènere que ell inicià a Barcelona i en el qual excel·lí. Així mateix, conreà amb èxit la pintura de flors.

Amb Martí i Alsina i d’altres, pintà els medallons del sostre del Liceu de Barcelona, d’on també decorà el saló de repòs. Fou premiat en diverses exposicions nacionals.

Fou el pare de Francesc de P., Joaquim i Antoni Mirabent i Soler.

Mir i Virgili, Josep

(Barcelona, 1904 – 1974)

Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim.

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra.

Mir i Miró, Josep Antoni

(Tarragona, 1863 – Barcelona, 20 octubre 1921)

Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat.

Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida.

Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.