Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Millà i Navarro, Àngel

(Barcelona, 9 agost 1890 – 16 juliol 1975)

Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i “La Raça” en català.

Fill de Lluís Millà i Gàcio, enriquí el fons d’obres teatrals de la botiga i l’Editorial Millà del carrer de Sant Pau.

Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).

Fou el pare de Lluís Millà i Reig  (Barcelona, 18 abril 1921 – 26 octubre 2005)  Editor. Nét de Lluís Millà i Gàcio, del qual aprengué l’ofici de llibreter.

Continua l’obra de l’Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972).

Millà i Gàcio, Lluís

(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)

Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou (Barcelona, 1830 – 1906), llibreter i prestidigitador, i germà de Francesc.

Fou actor còmic fins que a la primeria del segle XX fundà l’Arxiu Teatral Millà a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona.

Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l’escena. També fou promotor de revistes com “La Dida” i “Fulletí Teatral”.

Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l’autor i Tratado de caracterización teatral.

El seu fill Àngel Millà i Navarro continuà el negoci familiar.

Millà i Gàcio, Francesc

(Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)

Escriptor i tipògraf. Fill de Melcior Millà i Castellnou, i germà de Lluís. Féu l’aprenentatge a la Casa Ramírez, de Barcelona.

Fou un dels tipògrafs postmodernistes més importants. Fundador de la impremta barcelonina “La Neotipia”.

Va dedicar-se també a l’estudi de l’art i de la tècnica tipogràfiques i publicitàries: L’art de la impremta a Catalunya (1949), El libro del corrector, etc.

Milà de la Roca i Ràfols, Manuel

(Barcelona, 2 maig 1848 – 16 juny 1879)

Polític i periodista. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, “La Convicción”, diari carlí.

Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l’infant Alfons Carles.

El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.

El seu pare fou:


Pau Milà de la Roca i Maynar  (Barcelona, segle XIX – 1892)  Notari.

Fou redactor del diari “El Áncora” (1850).

Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.

Milà de la Roca i Guilla, Josep Nicasi

(Barcelona, 1807 – 1883)

Escriptor i polític. Col·laborà en diferents periòdics de Barcelona i destacà per les seves idees contrarevolucionàries.

Per tal d’arribar més fàcilment a les capes populars, en determinades ocasions publicà textos en català.

És autor de les obres Los Misterios de Barcelona (1844), Los diablos de España (1846) i De Godoy a Sagasta (1876).

Milà i Sagnier, Alfons

(Barcelona, 1924 – 26 maig 2009)

Arquitecte i interiorista. Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà de Miquel.

Des del 1979 fou professor a l’ETSAB, posseïdor de nombrosos premis (FAD els anys 1959, 1971 i 1974), treballà associat amb Frederic de Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l’Anell Olímpic de Montjuïc (1984).

En interiorisme ha exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial.

Milà i Pi, Josep Maria

(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)

Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.

Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (octubre 1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.

Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.

El seu germà fou:


Pere Milà i Pi  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial.

Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.

Fou el pare de Pere Milà i Camps.

Milà i Camps, Pere

(Barcelona, 25 juny 1873 – 22 febrer 1940)

Industrial. Fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.

Féu construir per Antoni Gaudí l’edifici conegut amb el nom de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Miguel, Domènec de

(Vilac, Vall d’Aran, 1813 – Barcelona, 1880)

Pedagog. Fou mestre d’escola a Vilac, professor de l’Escola Normal de Tarragona i mestre de l’Escola Superior de Cervera.

A partir del 1849 fou professor de ciències naturals i d’agricultura a l’Escola Normal de Barcelona i, des del 1858 al 1879, director de la de Lleida.

Va escriure diverses obres de caràcter pedagògic.

Mieres, Tomàs

(Girona, 1400 – Barcelona, 1474)

Jurista. Conseller reial de Joan II el Sense Fe i fiscal del Reial Patrimoni.

Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents.

Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l’Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l’època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis.