Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Maragall i Noble, Jordi

(Barcelona, 27 gener 1911 – 26 maig 1999)

Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Ernest.

Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d’altres i ensenyà a l’Institut Escola.

Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó.

President de l’Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autònoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

Fou el pare del polític Pasqual Maragall i Mira.

Maragall i Noble, Joan Antoni

(Barcelona, 25 agost 1902 – 14 octubre 1993)

Polític i marxant d’art. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Ernest i Jordi.

Director propietari de la sala Parés barcelonina, fou un dels principals marxants d’art del postnoucentisme.

Durant la guerra civil fou secretari d’Eugeni d’Ors en la direcció general de Bellas Artes.

Entre els seus nombrosos càrrecs cal esmentar el de president de l’Orfeó Català (1966), membre de la Junta de Museus de Barcelona, acadèmic corresponent de Sant Jordi (1968), de Bones Lletres (1971), de San Fernando (1972), etc.

Va col·laborar a diversos diaris de Barcelona i de Madrid i publicà la Història de la Sala Parés (1975).

Manyé i Vendrell, Josep

(Barcelona, 14 setembre 1909 – 17 juliol 2000)

Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme.

Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947).

Cofundador de l’Anglo-Catalan Society (1952), és autor de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc.

Fou també corresponsal a Londres dels diaris “Clarín” de Buenos Aires, “Excelsior” de Mèxic i de l’“Avui”, i col·laborà habitualment a “Destino”, amb el pseudònim de Jorge Marín.

En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català.

Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l’Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).

Manyanet i Vives, Josep

(Tremp, Pallars Jussà, 7 gener 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 17 desembre 1901)

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1859, va dedicar-se a l’educació de la infància.

Fundà la congregació dels Fills de la Sagrada Família, aprovada per Lleó XIII l’any 1901, i l’Institut de les Filles de la Santa Casa de Natzaret.

Tingué la iniciativa de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona, plasmat per l’arquitecte Antoni Gaudí.

Màntua, Gastó A.

(Barcelona, 27 octubre 1878 – 11 maig 1947)

(Gastó Alonso i Manaut)  Escriptor i actor teatral.

Autor d’obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l’Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933).

L’any 1932 escriví l’opereta Deauville, port de París, amb música de Joaquim Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l’ull viu (1922).

Fou el pare de Cecília A. Màntua.

Màntua, Cecília A.

(Barcelona, 1905 – 29 agost 1974)

(Cecília Alonso i Bozzo)  Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut.

El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966), entre d’altres obres.

Escriví també novel·les en castellà i féu guions per a Ràdio Barcelona.

Manso i Juliol, Josep

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 26 octubre 1818 – Gràcia, Barcelona, 19 octubre 1867)

Militar. Fill de Josep Manso i Solà, del qual heretà el comtat del Llobregat.

Fou coronel d’infanteria i diputat.

El 1857 li fou concedit el vescomtat de Montserrat.

Mans i Puigarnau, Jaume Maria

(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)

Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.

Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Manresa i Formosa, Gerard

(Arenys de Mar, Maresme, 3 juliol 1907 – Barcelona, 27 agost 2002)

Metge. Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars.

Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè.

Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries.

Impulsà una tasca pedagògica a través d’innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres.

Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions mèdiques.

Mañosas i Barrera, Enric

(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)

Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).

Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).

Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums. Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.

El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.