(Berga ?, Berguedà, segle XII – Barcelona ?, 1188)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja.
El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I el Cast amb la princesa Sança de Castella.
Fou succeït pel bisbe Ramon.
(Barcelona, 1868 – 16 desembre 1909)
Pintor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Marc Jesús.
Conreà els temes religiosos dins d’un academicisme molt rigorós.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
(Barcelona, 1921 – 8 novembre 1992)
Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d’alguns llibres de poesia en castellà.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 desembre 1915 – Barcelona, 27 octubre 2014)
Decorador, ebenista i dissenyador. Fill de Daniel Blanxart i Pedrals.
El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.
(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.
(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)
Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).
(Provença, França, segle XII – Barcelona, 1150)
Magnat. Cap de la família provençal dels Baus. Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1114)- i aquest li donà la senyoria de Berra.
Nomenat, però, Berenguer Ramon (1131) comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Forcalquier per reclamar una part de l’herència provençal. Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació directa, a títol de feu imperial, de tots els béns que podia tenir.
Per mort del comte Berenguer Ramon (1144), s’ocupava aleshores del comtat, en nom del seu nebot Ramon Berenguer IV de Barcelona. Les hostilitats tingueren per escenari la regió d’Arle, on les tropes catalanes s’apoderaren del castell de Trencatalha.
El 1147 Ramon I dels Baus hagué de signar una treva, i el 1150 hagué de desplaçar-se a Barcelona, on morí, mentre prosseguien les negociacions de pau finals.
La seva figura ha estat considerada modernament com la d’un heroi de la independència de Provença.
(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)
Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.
(Barcelona, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1858)
Pintor i gravador. Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes.
Dades dels Països Catalans 