(Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – Barcelona, 2004)
Escultora. Ha destacat per les seves figures de terra cuita, de dimensions reduïdes.
Blay i Serra, Consol
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Blanch i Piera, Josep
(Barcelona, 1849 – 1909)
Metge i polític. Defensà l’ideari regionalista. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a “La Renaixença”.
Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.
Blanch, Marià
(Illes Balears, segle XIX – Barcelona, 1891)
Escriptor. Exercí el periodisme a San Francisco (Califòrnia). Establert a Barcelona, publicà algunes obres de vulgarització i traduccions.
Exercí la direcció d’algunes produccions editorials d’importància.
Biadiu i Cuadrench, Ramon
(Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)
Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana.
Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.
Bescós i Ramon, Antoni
(Barcelona, 1900 – 1976)
Cartògraf. Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona. Soci del Club Excursionista de Gràcia.
Col·laborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i col·laborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat. És autor del capítol sobre cartografia de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme, de Josep Iglésies (1965).
Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
Bertran i Ros, Felip
(Barcelona, 1788 – 1857)
Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837).
És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.
Bertran i Quera, Miquel Maria
(Barcelona, 1924 – 1985)
Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia.
Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963.
Bofill i Mascaró, Pere Nolasc
(Reus, Baix Camp, 12 febrer 1814 – Barcelona, 9 febrer 1847)
Escriptor i científic. Va estudiar química aplicada a la Junta de Comerç i després va viatjar per diversos països americans com a periodista.
Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.
Fou el pare d’Artur Bofill i Poch.
Bocquet i Bertran, Eduard
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
Blecua Teijeiro, José Manuel
(Alcolea de Cinca, Aragó, 10 gener 1913 – Barcelona, 8 març 2003)
Historiador de la literatura i filòleg. Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona.
Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
