(Palma de Mallorca, 1926 – Barcelona, 1984)
Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d’advocat.
Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado.
(Altstätten, Suïssa, 1880 – Barcelona, 1961)
Arpista i compositora. Estudià a Ginebra, París i Barcelona i fou professora d’arpa del Conservatori de Ginebra.
Escriví peces per a arpa i publicà el Méthode d’exercices pour la harpe, que ha estat molt difosa.
(Barcelona, 1895 – 1961)
Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).
Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).
Ildefons Bosch (Catalunya, segle XIX – segle XX) Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.
Joan Bosch (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802) Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.
Pau Bosch (Catalunya, 1791 – 1831) Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.
Rafael Bosch (Barcelona, segle XVII – 1662) Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.
Ramon Bosch (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX) Argenter. Establert a Barcelona.
(Barcelona, 1916 – 1940)
Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.
Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).
(Barcelona, 1877 – 1957)
Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.
Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.
El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950) Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
(Barcelona, segle XIX – 1892)
Advocat. Com a degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1881-85) es preocupà de la defensa del dret català.
Presidí el Congrés de Jurisconsults de 1881.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1947)
Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901.
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
(Barcelona, 1920 – 1996)
Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.
És autor de notables aiguaforts.
