(Barcelona, 26 gener 1786 – 6 novembre 1856)
Cronista.
Escriví un útil resum dels fets esdevinguts entre el 1820 i el 1849: Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona.
Crespí i Vallès, Mateu
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Creixell i Iglésias, Joan
(Barcelona, 1867 – 1951)
Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús, fou ordenat sacerdot i es dedicà a l’ensenyament als col·legis de Veruela i de Barcelona.
Investigà els fets relacionats amb l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i publicà San Ignació en Barcelona (1907), San Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio de Loyola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), i una obra de síntesi: San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946).
Créixams i Picó, Pere
(Barcelona, 9 novembre 1893 – 5 març 1965)
Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s’havia traslladat el 1918.
Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.
Tornà a Catalunya (1927) i s’establí a Tossa, on contribuí a la creació d’un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artistes.
El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges.
Crehuet i Pardas, Pompeu
(Barcelona, 11 març 1881 – 28 agost 1941)
Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l’escena catalana en representà l’obra, que, dins el tipus d’alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana.
L’any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926.
Cal esmentar-ne a més: Boca d’infern (1905), Comèdia d’amor (1905), Claror de posta (1905), L’encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres.
Dirigí les revistes “De Tots Colors” i “Revista Catalana”.
Credença, Nicolau (I) de
(Nàpols, Itàlia, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)
Pintor. Actiu a Barcelona des dels darrers anys del segle XV.
Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona (1498) i per a Sitges (Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499), conservats en part. El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat Gabriel Alemany.
Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona (1528) i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona (destruït el 1936).
El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes (o Pere Nunyes) per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan (Sant Martí de Provençals) i Sant Genís de Vilassar.
El 1551 pintà un retaule per a Santa Maria del Mar, i el 1555, un altre per a la Casa de les Egipcíaques, a Barcelona.
Fou prohom en cap de la confraria dels freners (1551).
Fou el pare de Nicolau (II) de Credença.
Coy i Cotonat, Agustí
(Sort, Pallars Sobirà, 18 gener 1859 – Barcelona, 1920)
Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l’hospital militar de Barcelona (1915).
Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.
Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).
Cots i Trias, Antoni
(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)
Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.
Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.
Cots i Gorchs, Jaume
(Barcelona, 1902 – 1990)
Jurista. Secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1931) i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya (1932).
Obres seves són: Consuetudines Dioecesis Gerundensis (1929), les “Consuetuds” d’Horta (1931) i Textos de dret rossellonès (1932).
Cotó i Fita, Albert
(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)
Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.
Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.
Costa i Nogueras, Vicent
(Alcoi, Alcoià, 29 abril 1852 – Barcelona, setembre 1919)
Músic. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol a Barcelona i amb Liszt a Stuttgart.
Catedràtic de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, escriví òperes i obres simfòniques, sardanes i música de saló per a piano.
Dades dels Països Catalans 