(Barcelona, 23 febrer 1912 – 3 març 1995)
Escriptor. Residí a Mèxic, on ha dirigit “Veu Catalana” i ha col·laborat en d’altres revistes en català publicades a Amèrica.
Ha publicat diversos opuscles d’interès, com Experiència de l’Estatut de Catalunya de 1932 (1962) i La capacitat econòmica de Catalunya (1962).
(València, 26 setembre 1817 – Barcelona, 16 juliol 1886)
Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l’Institut Català de Sant Isidre i de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
Es dedicà molt extensament a l’estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877).
(Barcelona, 11 febrer 1891 – 16 setembre 1959)
Violinista. Estudià amb Alfred Marchot a Brussel·les i realitzà la carrera de concertista per Europa, Àfrica i Amèrica.
Fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
(Graus, Aragó, 17 agost 1880 – Barcelona, 10 juliol 1940)
Escultor. Deixeble de l’escultor Josep Llimona, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’establí després d’una llarga estada a Xile.
Destacat imatger, esculpí, entre altres obres, una imatge de Crist, un pas monumental de Jesús pres i lligat, encàrrec de la ciutat d’Osca, i la imatge de Sant Joan de Déu per a l’hospital d’aquest nom, de Barcelona.
També fou autor teatral: El pes de la raça (1922), La pubilla (1936).
Fou el pare de l’actriu Roser Coscolla i Ferrer.
(Barcelona, 1903 – 26 desembre 1991)
Actriu. Filla de l’escultor Felip Coscolla i Plana.
Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, d’Àngel Guimerà, i en teatre.
(Barcelona, 9 novembre 1871 – 31 juliol 1937)
Dramaturg i tipògraf. Milità en l’anarquisme i es manifestà nacionalista català.
Treballà a “L’Avenç” i donà a conèixer autors teatrals nòrdics.
Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent.
Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933).
(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)
Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.
Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.
El seu fill fou Sebastià Cortiada (Barcelona, segle XVII) Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).
(Barcelona, 1 octubre 1924 – 25 setembre 2003)
Pastor evangèlic. Director de “Torxa”, publicació universitària d’Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat (1945).
Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya (1966), dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, de la qual esdevingué president (1979).
Fundà i i dirgí la revista “Presència Evangèlica” (1968-72).
El 1972 inicià la seva col·laboració amb el moviment cristià Àgape i col·laborà a diverses publicacions evangèliques.
(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, vers 1568)
Impressor. S’establí a Barcelona el 1536.
Imprimí per a la Generalitat alguns actes de cort. El 1543 s’associà amb dos impressors més per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis d’Erasme.
El 1562 publicà la Crònica de Ramon Muntaner, còpia esmenada de la publicada quatre anys abans a València.
El 1565 s’associà amb l’impressor Pere Malo, amb qui regentà la impremta.
(Barcelona, 1865 – 1935)
Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes “L’Avenç” i “Catalònia”.
Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent.
Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París.
Dades dels Països Catalans 