(Barcelona, 1850 – segle XIX)
Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l’Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert.
Destacà per les seves planxes d’enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats.
Obtingué diversos premis d’importància.
(Torelló, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners.
Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l’empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla.
Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d’aleshores, els “Hereus de la Vda. Pla” han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria.
És segurament l’única impremta del país que té més de tres segles.
(Barcelona, 1914 – 13 novembre 2003)
Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al Centre Excursionista de Catalunya el 1940.
Del 1948 al 1962 dirigí “Muntanya”, l’òrgan del CEC. Col·laborador de “La Vanguardia”, de “Mundo Deportivo” i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña.
Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets–Maladeta (1957), Pallars–Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l’assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).
(Graz, Àustria, 31 juliol 1907 – Barcelona, 15 octubre 1991)
Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s’hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena.
Nacionalitzat espanyol el 1949, s’introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes.
Posteriorment, des de la mort d’Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d’espectacles de l’Scala, de Barcelona.
(Girona, 28 març 1843 – Barcelona, 15 febrer 1910)
Fotogravador. Germà d’Adolf. Abandonà la seva carrera d’enginyer per dedicar-se al gravat.
Fundà el primer taller d’aquesta especialitat que existí al país.
També fou germana seva Júlia Joarizti i Lasarte (Girona, segle XIX) Poetessa. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.
(Barcelona, 2 febrer 1835 – 16 octubre 1871)
Polític i escriptor. Fou redactor dels diaris “La Corona de Aragón”, de Barcelona, i de “La Discusión”, de Madrid, on anà a residir.
Participà en la revolta del Cuartel de San Gil (1866) i en la Revolució de Setembre (1868) i fundà el diari “La Igualdad”.
Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa (1869) i es destacà en la revolució federalista (1869). Després d’un breu exili fou novament diputat (per Terrassa, 1870).
Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas (1861) i un Viaje dramático alrededor del mundo (1864).
Fou germà de Miquel i de Júlia.
(Forcat, Ribagorça, 4 octubre 1895 – Barcelona, 7 maig 1963)
Advocat, periodista i polític. Fou redactor en cap d’“El Noticiero Universal”, secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’unificació (1937).
A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona.
Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya. Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari que deuen tenir-se en compte (Barcelona, 1933), en defensa del règim de parceria contrària a les iniciatives centralistes, Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario político. Una doctrina económica (Santander, 1939) i Alfonso Sala Argemí, conde Egara (Madrid, 1955), del qual fou secretari.
(Granollers, Vallès Oriental, 1798 – Barcelona, 1868)
Metge. Fou catedràtic de patologia interna a Barcelona i president de l’Acadèmia de Medicina.
Tingué una actuació destacada a les epidèmies de febre groga de 1821 i de còlera de 1834 i 1854.
Escriví un Tratado elemental de materia médica externa (1836) i un Resumen de clínica médica (1848).
(Toul, Lorena, 2 agost 1427 – Barcelona, 16 desembre 1470)
Príncep de Girona (1466-70). Fill de Renat I de Provença i d’Isabel de Lorena. Proclamat el seu pare rei dels catalans (juliol 1466), fou nomenat lloctinent al Principat. Per l’abril de 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona.
Poc temps després d’arribar a Barcelona (agost 1467) començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars. Cridat per Lluís XI, se n’anà a França (1468). Retornà al Principat (maig 1469) amb reforços francesos, que li permeteren de prendre Girona (juny 1469), Camprodon, Besalú i Olot.
Després d’una nova estada a França (gener-agost 1470), s’agreujaren les seves relacions amb les autoritats catalanes, la qual cosa ensorrà la seva gestió política. Atorgà nombrosos càrrecs i béns dels seguidors de Joan II el Sense Fe a italians i francesos que l’acompanyaren a Catalunya.
Es casà amb Maria, filla del duc de Borbó.
(Gràcia, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1967)
Dibuixant i pintor. Fill de valencians, es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fins a vint-i-tres anys.
Decorador i il·lustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia.
Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, conreà els temes de gènere i el paisatge -sobretot el mallorquí-.
Féu diverses exposicions individuals i participà en altres de col·lectives, com la Nacional del 1942.
Dades dels Països Catalans 