(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)
Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.
Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.
La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.
(Barcelona, 12 maig 1909 – )
Societat esportiva, fundada al Poblenou. Modest, ha estat dels clubs més populars del futbol català. Campió d’Espanya categoria B (1925). Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a la guerra civil. En aquesta època arribà a tenir 2.000 socis.
Equip amb connotacions polítiques, l’any 1924 la Dictadura de Primo de Rivera li prohibí l’escut quadribarrat i estelat. Amb l’arribada de la República recuperà l’escut original; el franquisme el tornà a prohibir i el 1989 fou novament restituït.
La temporada 1943-44 ascendí a tercera divisió, categoria en què competí més de quaranta temporades. La 1987-88 jugà a segona divisió B. Guanyà cinc títols del Torneig d’Històrics, un Trofeu Interclubs (1953) i un títol de primera territorial (2010).
La temporada 2009-10 incorporà un equip femení, i disposa de nombrosos equips de categories inferiors. Dels seus rengles sorgiren figures tan destacades com Rosalench, Tui Bosch i Quimet Rifé.
Des del 1948 juga al camp de futbol de la Verneda. L’any 2009 rebé la medalla d’or de la ciutat.
Enllaç web: Club Esportiu Júpiter
(Barcelona, 1907 – 1991)
Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.
El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.
Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.
El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).
(Barcelona, 1906 – 1979)
Organisme. Creat amb les finalitats de procedir al manteniment, l’increment, la reorganització, la classificació i la catalogació dels fons i de les col·leccions dels objectes d’interès per a les ciències naturals, dipositats en els museus municipals, especialment en el Museu Martorell.
Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus. L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba.
Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en unitat operativa dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en ésser creada l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona.
(Barcelona, 1952 – )
(JMB) Institució. Dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l’abast dels joves. Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d’audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962.
Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d’Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84).
Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí.
Enllaç web: Joventuts Musicals de Barcelona
(Barcelona, 15 febrer 1900 – 31 desembre 1906)
Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de Lluís Via i Alexandre de Riquer.
Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l’esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l’obra d’artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d’escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin.
(Barcelona, 23 febrer 1928 – 9 agost 1928)
Setmanari infantil (25 números). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa.
Intentà de renovar el gust de la mainada i d’ésser més exigent que “En Patufet”. No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors.
La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols.
(Barcelona, 1961 – )
Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, Albert Boadella i C. Soldevila.
Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969).
Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d’Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originar un procés militar contra els membres del grup i el seu empresonament o exili), M-7 Catalònia (1978), L’Odissea (1979), Laetius (1980), Olympic Man Movement (1981), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Columbi lapsus (1989), El Nacional (1993), Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997), Daaalí (1999), etc. També han actuat a la televisió.
El 1994 els va ser concedit el premi Nacional de Teatre, però el van refusar.
(Barcelona, març 1859-1936 / 1978- )
Certàmens poètics anuals. Diversos escriptors sol·licitaren a l’ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el Caçador el 1393. Aprovada la petició per l’ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als tres premis ordinaris, i posà la festa sota la seva protecció.
Constituït així el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, segons els Estatuts per al bon règim… la seva finalitat era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics reis de Catalunya-Aragó i de moure la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalans. Abans hom havia intentat de ressuscitar la festa amb els mites inherents del trobador i de la llengua llemosina.
Pel que fa a les particularitats de la celebració, sembla que la idea d’elegir una reina fou de Antoni de Bofarull, la divisa Pàtria, Fides, Amor -que correspon als tres premis ordinaris- fou una pensada de J. Rubió i Ors, i M. Milà i Fontanals fou qui defensà més decididament l’ús exclusiu del català.
El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers Jocs Florals de Barcelona o de la Llengua Catalana a la Sala del Consell de Cent.
L’estructura o el mecanisme de la institució era el següent: els mantenidors, en nombre de set i diferents cada any, eren els jutges que atorgaven els premis; l’element permanent era constituït pel consell directiu, que constituïa la junta rectora i de govern, i el cos d’adjunts -en termes actuals, l’assemblea-; els patrocinadors, els contribuents, etc.
A més de premis ordinaris -englantina, viola i flor natural-, hom atorga altres premis, fruit de donacions institucionals o particulars. Quan un poeta obté tres vegades un premi ordinari és proclamat mestre en gai saber.
Se celebraren fins al 1936, amb la particularitat només que els del 1902, suspesos per l’autoritat militar, es feren a Sant Martí del Canigó, i els del 1924 a Tolosa, al Llenguadoc.
Bé que és cert que els Jocs Florals donaren un fort impuls a la Renaixença, també és cert que a la darreria del segle XIX començaren a convertir-se en una institució anacrònica.
A partir del 1940 i fins el 1970 se’n féu a Barcelona, cada primer diumenge de maig, una commemoració privada. També, a partir del 1941, començaren les celebracions a l’exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana.
A partir del 1978 es tornaren a celebrar a Barcelona.
(Barcelona, octubre 1908 – juliol 1909)
Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana.
Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s’oposà a la política anarquista de “Solidaridad Obrera”.
Reaparegué el 1919 a Madrid i s’edità fins al 1921.
L’òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l’any 1931 també adoptà aquest nom.
Dades dels Països Catalans 