(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)
Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.
Deixà de publicar-se per problemes econòmics.
(Barcelona, 1837 – 1846)
Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.
Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana. D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.
Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.
Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.
(Barcelona, 1838 – )
Escola oficial d’estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans.
Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmònico-Dramàtic. L’any 1848 s’instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu.
És reconegut com a conservatori superior estatal.
Enllaç web: Conservatori del Liceu
(Barcelona, segle XIII)
Cartulari de la catedral de Barcelona, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del segle IX.
És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic.
Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona.
(Barcelona, segle XV)
Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.
Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona.
L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca.
(Barcelona, maig 1913 – maig 1921)
Col·lecció literària d’autors catalans d’aparició setmanal. L’editor i director fou Francesc Matheu a través de l’editorial Ilustració Catalana.
Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N’aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums.
Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l’ortografia vuitcentista de Matheu.
(Barcelona, 1950 – 1954)
Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d’Educació. Publicà 24 números.
En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres.
La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.
(Barcelona, 1986 – setembre 2011)
Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.
El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.
L’any 2011 es dissolgué.
(Barcelona, 1910 – )
(KEF) (Federació Esperantista Catalana) Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears. Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans.
El seu òrgan oficial fou la revista “Kataluna Esperantisto” (1910-36). Celebrà divuit congressos, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals.
Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals.
Durant la guerra civil passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio. Reconeguda per la Generalitat el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de “Kataluna Esperantisto” (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.
Enllaç web: Esperanto Cat
(Barcelona, 3 novembre 1923 – 26 juny 1936)
Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20 de març de 1926.
Fou l’òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech.
En una segona època, del 11 de juliol de 1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió.
Fusionat amb “Octubre” publicà dos números, i després del 19 de juliol de 1936 es transformà en el diari “Treball”.
Dades dels Països Catalans 