(Barcelona, 1984 – 2000)
Companyia. Fundada pels ballarins i coreògrafs Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez.
Han presentat els muntatges: El futuro no es lo que era (1984), Herbst (1985), Splitter (1987), Bajo cantos rodados hay una salamandra (1989), El cielo está enladrillado (1990), I quedaré davant dels murs esperant que finalment vingui, A. Kaspar (1992), Ottepel (1994) i Jinete de peces sobre la ciudad (1995).
(Barcelona, 1974 – )
Grup de teatre. Nascut a la Universitat de Barcelona per iniciativa de Joan Ollé i especialitzat en el gènere musical.
Inicià les seves activitats amb l’obra Yo era un tonto y con lo que he visto me he hecho dos tontos (1974), sobre texts de R. Albertí. El 1977 va obtenir el seu primer èxit amb No hablaré en clase.
Posteriorment, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, el grup va iniciar amb Antaviana (1978), sobre contes de Pere Calders, una etapa de grans èxits i es va especialitzar en la comèdia musical: Nit de Sant Joan (1981), Glups (1983), El Mikado (1986) o Mar i Cel (1989), a partir de l’obra d’Àngel Guimerà, espectacles que ha representat en català i en castellà per tot l’Estat espanyol i Amèrica del Sud.
L’antologia Historietes (1993) celebrà els 20 anys del grup, que posteriorment ha estrenat T’odio, amor meu (1995) i Pigmalió (1997).
Ha realitzat també diverses obres de televisió.
Enllaç: Dagoll Dagom
(Barcelona, febrer 1949 – setembre 1950)
Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.
Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú.
En sortiren sis números. Fou suprimida governativament.
(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)
Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).
Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.
Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.
(Barcelona, 1955 – 1969)
Revista semestral. Editada per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí.
Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques -població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge- referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica.
(Barcelona, 1944 – 1970)
Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.
L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.
(Barcelona, 1963 – 1969)
Col·lecció de novel·la policíaca d’Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment.
Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere.
(Barcelona, segle XII – 1409)
Família de texts annalístics, en llur majoria llatins.
Originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.
Comencen a ésser traduïts al català poc abans del 1283, però prosseguiren les versions llatines durant tot el segle XIV.
Els Cronicons Barcinonenses I i II, quasi iguals, semblen procedir d’un cronicó perdut, que acaba el 1274. El Cronicó Barcinonense III és molt extens; comprèn del 801 al 1323. El Cronicó Barcinonense IV fou compost per Guillem Mascaró, beneficiat de la seu de Barcelona; comprèn del 714 fins al 1452.
Cal esmentar encara el Cronicó Ulianense, dut a Santa Maria d’Ullà al finals del segle XII i continuat allà fins al 1409, i el Cronicó del monestir de Sant Feliu de Guíxols, molt breu i lacònic, que conté notícies des del 985 fins al 1392.
(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.
Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.
Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.
(Barcelona, 1878 – 1892)
Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.
Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.
Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.
