Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Crónica de Cataluña

(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)

Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.

Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.

Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.

Crónica Científica

(Barcelona, 1878 – 1892)

Revista quinzenal de divulgació científica, en castellà. Fundada per Rafael Roig i Torres.

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents -fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya-, bibliografia, estudis originals, etc.

Entre d’altres, hi col·laboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol.

croat -moneda, 1285/1707-

(Barcelona, 1285 – 1707)

Moneda d’argent.

Creada per Pere II de Catalunya, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.

Anomenada així per la gran creu que tallava el revers.

Critèrion -publicació, 1959/69-

(Barcelona, 1959 – 1969)

Col·lecció en català, en forma de publicació periòdica, fundada i dirigida pel caputxí Basili de Rubí.

Fonamentalment monogràfic, tractava temes literaris, religiosos, històrics, lingüístics, polítics, pedagògics, etc.

Per dificultats exteriors hagué de desaparèixer després de trenta-sis números.

Criterion -revista, 1925/36-

(Barcelona, 1925 – 1936)

Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.

Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.

En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.

Cristianisme, Església i Societat

(Barcelona, del 6 al 11 octubre 1999)

Congrés. Organitzat per deu entitats cristianes de base, al qual assistiren prop d’un miler de persones.

Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi.

Prèviament a la celebració del congrés els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió.

Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes.

Creu del Montseny, La

(Barcelona, 19 març 1899 – 29 abril 1900)

Setmanari catòlic regionalista. Fundat i dirigit per Jacint Verdaguer, hi col·laboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc.

Deixà de publicar-se (en sortiren 58 números) amb motiu de l’enfrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica.

Cova del Drac, la

(Barcelona, novembre 1965 – 1993)

Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.

De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.

El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.

Courbet, Agrupació

(Barcelona, 1918 – 1919)

Grup artístic format per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys 1920, representaven l’ala jove del noucentisme.

El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que amb la seva estètica.

Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren, de fet, a Les Arts i els Artistes.

Costumari Català -Joan Amades, 1950/56-

(Barcelona, 1950 – 1956)

Conjunt d’estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any.

És el recull més complet publicat sobre folklore català.