Arxiu d'etiquetes: argenters

Matons, Joan

(Barcelona, vers 1667 – vers 1733)

Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d’orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdues fetes seguint el projecte de l’escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d’un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l’estètica rococó del seu temps.

Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691).

Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.

Mateu, Antoni

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.

Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Fornaguera, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Argenter i gravador. Documentat des del 1668, és el més destacat d’una família d’argenters.

Autor d’un retrat d’Alexandre de Bournonville, capità general de Catalunya (1680), obrà una imatge de la Puríssima per a la seu de Girona (1680), la llàntia de plata de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona (1685) i les joies d’aquesta mateixa capella (1688).

El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní.

Feu, Romeu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1419)

(o Desfeu) Mestre argenter. Cisellador dels segells del rei Martí I l’Humà.

Autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp (1401), d’un retaule d’argent per a la Seu d’Urgell, amb la col·laboració de Guillem Ballell (1410), i d’una llàntia per a la parròquia barcelonina de Sant Jaume (1419).

Carreras i Duran, Francesc d’Assís

4 Respostes

(Barcelona, 1797 – 1862)

Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Matas.

Adquirí notorietat en el seu ofici: fou argenter i joier d’Isabel II de Borbó (1845) i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París.

A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà, Josep, Francesc i Lluís Carreras i Aragó.

Carreras -joiers-

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, segle XIX)

Família d’argenters i joiers. Fundada per Francesc Carreras i Matas.

Assolí la seva millor època al darrer quart del segle XIX, que reberen, entre altres títols, el d’argenters i joiers de Lleó XIII, i, entre altres premis, la medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Canyes, Marc

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – vers 1441)

Argenter. Documentat des del 1406. Autor d’una creu per a Granollers (1406).

Rebé l’encàrrec dels consellers de Barcelona (1408) de fer una vaixella d’argent per al rei Martí I de Sicília, en ocasió del jurament d’aquest com a primogènit de Catalunya, i també de fer les maces esmaltades dels veguers.

Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València (1477) i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona (1418).

Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard. Fou membre (1416) del Consell de Cent barceloní.

El seu fill, del mateix nom (Marc Canyes), és l’autor del reliquiari de la Santa Espina (1453), que es conserva a la catedral de Barcelona.

Cabot i Ferrer, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)

Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).

Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).

El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.

Francesc Bonifaç i Massó

Bonifaç i Massó, Francesc

5 Respostes

(Valls, Alt Camp, 28 juliol 1735 – Tarragona, 3 febrer 1806)

Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui estudià, i fill de Baltasar Bonifaç i Anglès. Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors.

Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Riucorb (1762), Sant Crist, per al Morell (1766), Ester i Abigall, per al cambril de la Misericòrdia, de Reus (1772), que havia fet el seu germà Lluís; els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí, per a la seu de Lleida (des del 1775 al 1785); i el magnífic retaule major dels carmelitans de Vilanova i la Geltrú (1795).

Entre les obres de cronologia incerta, cal citar els retaules de Sant Oleguer i de Sant Agustí, a la seu tarragonina; el de Santa Rosalia, a Torredembarra; d’altres per a la cartoixa d’Escaladei, i la llitera per a la Mare de Déu d’Agost, a Valls.

L’any 1771 havia estat nomenat acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid.

El seu art correspon a l’últim període del barroc, influït pels corrents acadèmics.

Fou el pare de Pau Bonifaç i Fort  (Tarragona, segle XVIII – segle XIX)  Argenter.

Bisbe i Latorre, Aureli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1923 – 2 setembre 2005)

Argenter. Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana.

Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada (1960), que el 1963 es féu càrrec d’“Ars Sacra”. El 1972 creà l’estudi de disseny A. Bisbe. Obrí botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera.

Ha exposat a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic.

Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M. Escarré i les realitzacions per a l’Ajuntament de Barcelona.