Arxiu d'etiquetes: Aragó (morts a)

Aragó i Jonquers, Joan d’

7 Respostes

(Benavarri, Ribagorça, 27 març 1457 – Montsó, Osca, 5 juliol 1528)

Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d’Olot.

Ferran II el Catòlic el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d’Aragó. També fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna.

És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.

Anglesola, Galvany d’ -varis-

Deixa un comentari

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348)  Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.

Alfons I d’Aragó

18 Respostes

(Jaca, Osca, Aragó, 1073 – Poleñino, Osca, Aragó, 7 setembre 1134)

“el Bataller“  Rei d’Aragó i de Pamplona (1104-34). Hagué de tractar amb Ramon Berenguer III de Barcelona, tant per les delicades qüestions suscitades a la mort de la seva ex-dona Urraca de Castella, com per friccions jurisdiccionals amb zones de reconquesta reservades al barceloní i pels feus llenguadocians del monarca aragonès.

Alfons I sembla que arribà indegudament fins a Gardeny (1123) sobre Lleida, cosa que provocà una entrevista i un conveni amb Ramon Berenguer (1126).

A la mort d’Alfons sense descendents, deixà els seus regnes als ordes militars, cosa que, naturalment, no fou acceptada pels nobles aragonesos, que la impugnaren i s’apressaren a elegir un rei propi, el germà d’Alfons I, Ramir II el Monjo, aleshores bisbe de Roda-Barbastre, i els navarresos escolliren García V Ramírez.

Aquests fets tingueren una conseqüència política transcendental perquè provocà la unió d’Aragó amb Catalunya pel casament de la filla de Ramir, Peronella d’Aragó, amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Ahonés, Pero

2 Respostes

(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)

Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.

Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.

Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.

Aguirre, Antoni

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà, 1716 – Saragossa, 1779)

Metge. Exercí a diferents pobles d’Aragó i a Tarragona.

És conegut per l’obra que va escriure sobre un aeròlit caigut el 17 de novembre de 1773 prop del Monestir de Sixena, a Barbastre.

Abad y Lasierra, Manuel

1 Resposta

(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)

Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).

Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.

Mach i Escriu, Josep

(Barcelona, 3 maig 1810 – Saragossa, Aragó, 1855)

Escriptor religiós i jesuïta (1825). Residí uns quants anys a Bèlgica (1835-49) i a Filipines.

Autor d’obres de pietat copiosament reeditades a Espanya i a Filipines: Mina riquíssima de gràcies e indulgències… (1852), Áncora de salvación (1854), Ramillete espiritual (1879), Tesoro del sacerdote (1861).

Juncà i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)

Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.

Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.

Joana d’Urgell

5 Respostes

(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)

Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).

Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons IV el Magnànim.

Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.

Joan d’Aragó i d’Anjou

5 Respostes

(Múrcia ?, 1301 – El Pobo, Terol, Aragó, 19 agost 1334)

Prelat i fill de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou destinat pel seu pare a l’església i s’educà a la cartoixa d’Escaladei.

Als deu anys fou tonsurat per Climent V a Avinyó, i dos anys més tard fou nomenat canceller del regne. L’any 1319 fou arquebisbe de Toledo, nomenament que duia annex el de canceller de Castella, càrrec a través del qual s’exercia la influència política catalana sobre aquell país.

L’any 1327 Joan XXIII el nomenà patriarca d’Alexandria, i l’any següent, arquebisbe de Tarragona.