Arxiu d'etiquetes: Aragó (morts a)

Castre, Ferran Sanxis de

14 Respostes

(Aragó, vers 1240 – Pomar, Aragó, 1275)

Primer baró de Castre. Fill bastard de Jaume I el Conqueridor i de Blanca d’Antillón. Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena. Es casà amb Aldonça Eiximenis d’Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip (I) Ferrandis de Castre.

Participà en la croada a Terra Santa (1269), i arribà a desembarcar a Sant Joan d’Acre. En tornar a Catalunya, tocà a Nàpols on es posà al servei de Carles d’Anjou. El 1272 les gents de l’infant Pere intentaren d’assassinar-lo a Borjamán.

S’adherí als nobles catalans i aragonesos que es revoltaren contra Pere II el Gran, germanastre seu, i el 1274 participà en la revolta nobiliària del vescomte de Cardona i del comte d’Empúries contra el seu pare i el seu germanastre.

Les tropes de l’infant Pere assetjaren Pomar, on Ferran Sanxis s’havia refugiat; aquest hagué de fugir-ne disfressat; descobert pels homes de l’infant, aquest ordenà de fer-lo negar al Cinca, i els seus béns foren confiscats.

Badia i Sarradell, Isidre

Deixa un comentari

(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)

Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.

Aragó i Jonquers, Joan d’

7 Respostes

(Benavarri, Ribagorça, 27 març 1457 – Montsó, Osca, 5 juliol 1528)

Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d’Olot.

Ferran II el Catòlic el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d’Aragó. També fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna.

És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.

Anglesola, Galvany d’ -varis-

Deixa un comentari

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – Epila, Aragó, 1348)  Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d’invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l’any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d’Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.

Galvany d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV)  Noble. En 1354 acompanyà Pere III de Catalunya a l’expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l’Alguer.

Alfons I d’Aragó

19 Respostes

(Jaca, Osca, Aragó, 1073 – Poleñino, Osca, Aragó, 7 setembre 1134)

“el Bataller“  Rei d’Aragó i de Pamplona (1104-34). Hagué de tractar amb Ramon Berenguer III de Barcelona, tant per les delicades qüestions suscitades a la mort de la seva ex-dona Urraca de Castella, com per friccions jurisdiccionals amb zones de reconquesta reservades al barceloní i pels feus llenguadocians del monarca aragonès.

Alfons I sembla que arribà indegudament fins a Gardeny (1123) sobre Lleida, cosa que provocà una entrevista i un conveni amb Ramon Berenguer (1126).

A la mort d’Alfons sense descendents, deixà els seus regnes als ordes militars, cosa que, naturalment, no fou acceptada pels nobles aragonesos, que la impugnaren i s’apressaren a elegir un rei propi, el germà d’Alfons I, Ramir II el Monjo, aleshores bisbe de Roda-Barbastre, i els navarresos escolliren García V Ramírez.

Aquests fets tingueren una conseqüència política transcendental perquè provocà la unió d’Aragó amb Catalunya pel casament de la filla de Ramir, Peronella d’Aragó, amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Ahonés, Pero

2 Respostes

(Aragó, segle XII – Burbáguena, Terol, Aragó, 1226)

Noble i cavaller. Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya, al qual acompanyà a la batalla de les Navas de Tolosa.

Va negociar prop d’Innocent III l’alliberament de Jaume I el Conqueridor, que es trobava en poder de Simó de Montfort (1213-14) i fou membre del Consell reial durant la minoria de Jaume I.

Malgrat els pactes del rei amb Abu Zeid de València (1225), va emprendre una expedició a terres sarraïnes. El rei mirà d’impedir-ho, Ahones s’enfrontà cos a cos amb ell, pogué escapar, però perseguit pels homes del rei, fou mort, fet que es transformà en senyal d’aixecament de nobles, ciutats i viles aragoneses contra Jaume I.

Aguirre, Antoni

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà, 1716 – Saragossa, 1779)

Metge. Exercí a diferents pobles d’Aragó i a Tarragona.

És conegut per l’obra que va escriure sobre un aeròlit caigut el 17 de novembre de 1773 prop del Monestir de Sixena, a Barbastre.

Abad y Lasierra, Manuel

2 Respostes

(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)

Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).

Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.

Mataplana, Hug de

(Gombrèn, Ripollès, segle XIII – Saragossa, Aragó, 1291)

Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d’Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d’Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell.

Intervingué activament prop dels reis Jaume I el Conqueridor, Pere II el Gran i Alfons II el Franc com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat.

El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa.

És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291).

Coronà Jaume II el Just rei (1291), a Saragossa.

Mata d’Armanyac

(Armanyac, França, 18 febrer 1347 – Saragossa, Aragó, 13 juliol 1378)

Reina de Catalunya-Aragó, duquessa de Girona i comtessa de Cervera. Filla del comte d’Armanyac.

Es casà (1374) amb l’infant Joan, fill de Pere III el Cerimoniós. Foren fills seus Jaume (nascut 1374), Joan (nascut 1376), Alfons (nascut 1377) i Elionor (nascuda 1378), els quals moriren joves, i Joana (nascuda 1375), la qual es casà amb Mateu de Castellbó, comte de Foix, i reclamà la corona catalano-aragonesa contra el rei Martí I l’Humà, germà del seu pare, per la qual cosa un exèrcit comandat pels Armanyac envaí Catalunya.

Morta al cap de poc temps, Joan I el Caçador es casà després amb Violant de Bar.