(Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1134)
Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga.
Az-Zaqqaq
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1134
Abü-l-Salt Umayya
(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)
Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.
El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.
És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn (“Rectificació de la ment“) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).
Eimeric II de Narbona
(Narbona, França, vers 1088 – després 1134)
Vescomte de Narbona. Primogènit del vescomte Eimeric I de Narbona i de Mafalda, successor seu en el comtat de Narbona.
Lluità contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i Carcassona (1124), i l’any 1131 va ésser l’executor del testament de Ramon Berenguer III de Barcelona.
Alfons I d’Aragó
(Jaca, Osca, Aragó, 1073 – Poleñino, Osca, Aragó, 7 setembre 1134)
“el Bataller“ Rei d’Aragó i de Pamplona (1104-34). Hagué de tractar amb Ramon Berenguer III de Barcelona, tant per les delicades qüestions suscitades a la mort de la seva ex-dona Urraca de Castella, com per friccions jurisdiccionals amb zones de reconquesta reservades al barceloní i pels feus llenguadocians del monarca aragonès.
Alfons I sembla que arribà indegudament fins a Gardeny (1123) sobre Lleida, cosa que provocà una entrevista i un conveni amb Ramon Berenguer (1126).
A la mort d’Alfons sense descendents, deixà els seus regnes als ordes militars, cosa que, naturalment, no fou acceptada pels nobles aragonesos, que la impugnaren i s’apressaren a elegir un rei propi, el germà d’Alfons I, Ramir II el Monjo, aleshores bisbe de Roda-Barbastre, i els navarresos escolliren García V Ramírez.
Aquests fets tingueren una conseqüència política transcendental perquè provocà la unió d’Aragó amb Catalunya pel casament de la filla de Ramir, Peronella d’Aragó, amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Jorba, Guerau de
(Catalunya, 1134 – 1185/86)
Senyor del castell de Jorba.
Milità un quant temps a l’orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i després al d’Alfons I el Cast, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques.
Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s’encarregà de l’administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanis, el rei Llop de Múrcia i València.
Senyor d’extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels cistercencs de Santa Maria de Valldaura.
Dades dels Països Catalans 