Arxiu d'etiquetes: Aragó (morts a)

Isabel d’Aragó i de Fortià

14 Respostes

(Barcelona, 1376 – Alcolea de Cinca, Aragó, 28 gener 1424)

Comtessa d’Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià.

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat.

En produir-se la revolta d’aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I d’Antequera no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413).

Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV el Magnànim en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.

Giménez Soler, Andrés

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 10 novembre 1869 – 30 setembre 1938)

Historiador. El 1893 ingressà al cos d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918.

Entre les seves obres d’erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans.

El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d’armes de Catalunya i La fi del comte d’Urgell.

Giménez i Malla, Ceferino

Deixa un comentari

(Benavent de Segrià, Segrià, 26 agost 1861 – Barbastre, Aragó, 9 agost 1936)

Beat. Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar.

Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936.

El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars.

Garriga i Llastanós, Manuel

5 Respostes

(Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses.

El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l’empresa del seu germà i els fills d’aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés.

Garriga, Josep -banquer-

3 Respostes

(Vic, Osona, segle XVIII – Saragossa ?, Aragó, 1830)

Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers.

Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona.

Fou el pare de Josep i Manuel Garriga i Llastanós.

García de Benavarri, Pere

2 Respostes

(Benavarri, Ribagorça, segle XV – Barbastre ?, Aragó, segle XV)

Pintor. El 1445 era documentat a Saragossa i hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona. El 1455 signà contracte amb la vídua de Bernat Martorell per continuar-ne el taller durant cinc anys.

A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on treballà per a molts indrets de les comarques veïnes. Sembla que els darrers anys de la seva vida (des del 1481, si més no) residí a Barbastre.

Desenvolupà una activitat pictòrica caracteritzada pel realisme narratiu que l’atansa a l’estil de Jaume Huguet. Es destacà per la sobrietat i bellesa dels seus personatges.

És autor, entre altres obres, del retaule de Bellcaire (una de les seves obres més característiques, actualment al Museu d’Art de Catalunya) i els de Sant Joan Baptista de Lleida (Museu d’Art de Catalunya), de Sant Quirze i Santa Julita (Museu Diocesà de Barcelona), de Santa Clara i de Santa Caterina (catedral de Barcelona), de la Mare de Déu i Sant Vicent Ferrer (Cervera), de la Mare de Déu de Bellcaire (Museu d’Art de Catalunya).

Exercí molta influència sobre els mestres locals de les zones de Lleida i Osca.

El seu taller fou continuat per Pere d’Espallargues, deixeble seu.

Gallès i Pujal, Sebastià

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 15 setembre 1812 – Veruela, Aragó, 1 novembre 1900)

Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús.

Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII).

Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial.

Fou, a més, un eminent miniaturista.

Galès i Reiner, Pere

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)

Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni.

Després d’una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582).

A Ginebra es féu membre de l’Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93).

Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d’Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí.

Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència.

Ferran (I) d’Aragó i de Castella -a 1194/1248-

6 Respostes

(Catalunya ?, abans 1194 – Aragó ?, 1 juliol 1248)

Infant d’Aragó i eclesiàstic. Fill d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella; oncle de Jaume I.

Ingressà a l’orde del Císter, del qual arribà a ésser abat de Montaragó. Fou cap d’un dels bàndols de l’aristocràcia aragonesa durant la minoritat del rei Jaume, en contra del regent comte Sanç I de Rosselló.

El 1218, a les Corts, es mostrà favorable als procediments de concòrdia, encara que després els dificultà i els ajornà fins a la pau d’Alcalá (1227), en què es decidí a sotmetre’s a l’arbitratge de l’arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Lleida i del mestre del Temple.

Participà en la conquesta de València. El 1245 ostentava el càrrec de procurador dels regnes.

Estradera i Fondevilla, Antoni

Deixa un comentari

(Pomar de Cinca, Aragó, 11 novembre 1909 – 1985)

Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945.

Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes.

Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949).

Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets.